Vaga Llegendària. Les Veus de la Ciutat (1)

Aires de protesta i revolta tensen la remor de la concorreguda Rambla gironina. Pocs són els que se n’han adonat, però a ningú se li escapa que aquests dies hi ha alguna cosa diferent a la Rambla de la Llibertat.

– Es respira una estrany tel de tristor  i pena darrerament – Assegura la Maria, veïna de la ciutat-. – Poc que ho diria que estiguem arribant al final de l’hivern, aquests dies, passejant per la Rambla, un sent una espècie d’esgarrifança gèlida que el fa reviure els dies d’hivern més cru.- Declara en Joan, sentat en un banc de la popular via-.

Les raons les trobem en el mateix carrer, sota les voltes. Sobresaltat en el transcurs de la recerca, un dels nostres investigadors ha pogut treure’n l’entrellat: el Vampir de la Rambla es trobava en estricta i disciplinada cessió de funcions.

Donant l’esquena al públic, i amb un posat rígid i tens, el Vampir de la Rambla esquiva sense excepció totes i cadascuna de les mirades dels vianants. Renunciant així a la seva missió amorosa.  Tot i així, li agraïm que ens concedís uns instants per fer-nos partíceps de les seves reivindicacions.

Tal com va reconèixer davant l’atent esguard dels nostres periodistes, el Vampir està fart de l’ultratge i la falta de respecte a la que és exposat per part dels veïns de la ciutat. Molt ha plogut des que decidí abandonà les maldats per ubicar-se en aquell raconet gironí i estendre l’amor i l’estima entre tots aquells que valentament s’animaven a festejar sota la seva atenció. -Avui en dia els nois i noies no festegen entre ells, sinó que s’enamoren d’unes andròmines amb les quals no deixen de passejar-se ininterrompudament.– Testimonieja el capitell dolgut. – Solia gaudir moltíssim amb la companyia de la jovenalla. Observava amb delit com passejaven amunt i avall d’aquesta Rambla. Alguns ni tan sols s’atrevien a mirar-se, d’altres intercanviaven tímides paraules, i fins i tot n’hi havia que gosaven prendre’s de les mans. – Afirma nostàlgic.

Finalment, i abandonant l’enyor, el Vampir prengué un to amenaçador i advertí a tots els gironins i gironines: – Un mes resta per la primavera. Si en aquest període no s’abandona aquest fetitxisme superficial, no em quedarà altra opció que reprendre els vells hàbits malignes i passar a l’acció. Ha arribat el moment de posar fi al segrest tecnològic, l’amor es mastega, s’olora i es sent, i per moltes llumetes i pampallugues que emetin, mai cap enginy en podrà fer d’intermediari.- Paraula de Llegenda.

L’Optimista

Anuncis

Comunicació digital sí, local també.

L’Associació Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG) ha publicat recentment el primer Rànquing de mitjans de comunicació digitals en català.  A més de refermar la bona salut d’aquests, ha aportat una dada més que significativa: tot i el clar predomini de consum de mitjans d’àmbit nacional (TVC, Ara.cat, El Punt/Avui, etc) en nombre de visites, el rànquing ha constatat que en les respectives comarques, municipis o espais territorials on es gaudeix d’un mitjà propi (Regió 7, Diari de Girona, Cugat.cat, Revista de Cambrils, etc) aquests resulten ser els líders i mitjans de referència, relegant als nacionals a un segon terme.

Sovint es tendeix a creure que només les grans entitats, mitjans i empreses amb capacitat per arribar a un gran nombre de persones i cobrir una gran extensió territorial tenen futur. I amb l’obertura de nous espais globals com Internet, semblaria que aquesta tendència hauria de créixer i reafirmar-se.

Els recursos digitals i virtuals obren sense cap mena de dubte una nova manera de plantejar la difusió i la comunicació de la informació. Ara bé, encara que alguns podrien intuir que aquest nou context faria més difosa la identificació amb realitats més concretes i de petita escala, semblaria que pot ser només els mitjans i ens locals seran capaços de generar els vincles amb un públic, que davant aquest maremagnum d’informació,  requereix de referents pròxims i que pugui reconèixer com a propis.    

Pot ser cert que avancem de manera irrefrenable cap a un model mundial amb sobredosis informativa i comunicativa a escala global. Tot i així, en la mesura en què aquest nou model d’uniformismes i homogènia cultural avança, hauran de ser els mitjans locals els que ens permetin no caure en la desorientació, i ens recordin que som ciutadans del Món, però per sobre de tot, que formem part d’un racó de Món  del qual no necessitem de pantalles ni ordinadors per tenir-ne constància i del que sentir-se’n part.

L’Optimista

3,2,1… Endavant..!

Amb aquesta entrada L’Optimista prén impuls i s’anima a xiuxiuejar en aquest oceà de sobredosis informativa.

Què hi trobareu els que hi pareu l’orella? Doncs de diversitat temàtica no us en faltarà, el criteri que regeix aquestes línies no pretén  especialitzar-se en cap gènere concret sinó teixir un filtre contra negativismes i agents depressius. Perquè cada dia transiten al nostre voltant exemples de com fer, viure i enfocar les nostres passes de manera esperançadora. I el més important, aquestes mostres d’optimisme es donen ben aprop. En familiars, amics, companys, veïns. I és per això que intentarem no parlar de racons massa llunyans ni exòtics, i és per això que Girona serà el nostre centre.

Així doncs, benvinguts, passeu passeu i de les tristors, en farem fum.

L’Optimista