Vaga Llegendària. Les Veus de la Ciutat (1)

Aires de protesta i revolta tensen la remor de la concorreguda Rambla gironina. Pocs són els que se n’han adonat, però a ningú se li escapa que aquests dies hi ha alguna cosa diferent a la Rambla de la Llibertat.

– Es respira una estrany tel de tristor  i pena darrerament – Assegura la Maria, veïna de la ciutat-. – Poc que ho diria que estiguem arribant al final de l’hivern, aquests dies, passejant per la Rambla, un sent una espècie d’esgarrifança gèlida que el fa reviure els dies d’hivern més cru.- Declara en Joan, sentat en un banc de la popular via-.

Les raons les trobem en el mateix carrer, sota les voltes. Sobresaltat en el transcurs de la recerca, un dels nostres investigadors ha pogut treure’n l’entrellat: el Vampir de la Rambla es trobava en estricta i disciplinada cessió de funcions.

Donant l’esquena al públic, i amb un posat rígid i tens, el Vampir de la Rambla esquiva sense excepció totes i cadascuna de les mirades dels vianants. Renunciant així a la seva missió amorosa.  Tot i així, li agraïm que ens concedís uns instants per fer-nos partíceps de les seves reivindicacions.

Tal com va reconèixer davant l’atent esguard dels nostres periodistes, el Vampir està fart de l’ultratge i la falta de respecte a la que és exposat per part dels veïns de la ciutat. Molt ha plogut des que decidí abandonà les maldats per ubicar-se en aquell raconet gironí i estendre l’amor i l’estima entre tots aquells que valentament s’animaven a festejar sota la seva atenció. -Avui en dia els nois i noies no festegen entre ells, sinó que s’enamoren d’unes andròmines amb les quals no deixen de passejar-se ininterrompudament.– Testimonieja el capitell dolgut. – Solia gaudir moltíssim amb la companyia de la jovenalla. Observava amb delit com passejaven amunt i avall d’aquesta Rambla. Alguns ni tan sols s’atrevien a mirar-se, d’altres intercanviaven tímides paraules, i fins i tot n’hi havia que gosaven prendre’s de les mans. – Afirma nostàlgic.

Finalment, i abandonant l’enyor, el Vampir prengué un to amenaçador i advertí a tots els gironins i gironines: – Un mes resta per la primavera. Si en aquest període no s’abandona aquest fetitxisme superficial, no em quedarà altra opció que reprendre els vells hàbits malignes i passar a l’acció. Ha arribat el moment de posar fi al segrest tecnològic, l’amor es mastega, s’olora i es sent, i per moltes llumetes i pampallugues que emetin, mai cap enginy en podrà fer d’intermediari.- Paraula de Llegenda.

L’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s