La Vida són 2 dies

“La vida són 2 dies” prega un tema reivindicatiu d’un banda de rap catalana anomenada At Versaris. En el tema es fa referència a les lluites sindicals de la CGT del servei de Bus de TMB (Transport Metropolità de Barcelona) en les que es reivindicava 2 dies lliures per setmana pels seus treballadors.  Avui com ahir, les trifurques entre aquest sindicat i TMB segueixen, encara que no és l’objectiu d’aquesta entrada passar a aprofundir sobre aquest tema.

Però la creixent desocupació i la posada en escena de nous elements en el mapa laboral, com és el cas del projecte “las Vegas” a l’Estat Espanyol ha fet reviure al progenitor d’aquestes lletres alguns vers d’aquesta cançó.

L’atur és un gran pretext, i sembla que en nom de la creació de llocs de treball tot s’hi val. I sincerament, resulta lamentable veure com aquest propietari dels complexes hotelers, cases de joc i d’altres negocis de moralitat dubtable a Las Vegas, sigui rebut amb tanta pompa en el Palau de la Generalitat pel President.  I encara més quan aquest senyor es presenta exigint no haver de complir la legalitat laboral, que ja de per sí en aquest país no destaca per la seva protecció al treballador. Patètic.

Encara i així, l’objectiu del bloc és justament passar per sobre d’aquest context tan desencoratgedor i posar el focus sobre els brots d’esperança. A la ciutat de Girona trobem varis exemples i pistes sobre quin és el tipus de negoci que estar sobrevivint a la crisi. Al carrer Ballesteries trobem el Crepdequè?, un negoci local, familiar i en el que dia a dia no deixareu de trobar cues a les seves portes. Al carrer Ciutadans, és a Can Kebab on trobem un altre matrimoni que ja porta uns quants anys brindant-nos un servei excel·lent en el tracte i la qualitat. I així no són pocs els negocis petits, locals i que es caracteritzen per la seva qualitat en el tracte i en el producte.

Perquè seguir facilitant les coses als grans capitals que venen de fora i també propis, que s’aprofiten dels nostres recursos humans i ambientals, i que no denoten cap mena de sentiment de responsabilitat pel treballador i la ciutat en la que habiten. Perquè no potenciar aquest tan reiterat capital humà ben qualificat del que gaudeix la nostra ciutat i el nostre país, que tingui la seva oportunitat per proposar les seves iniciatives.

Com es pot demanar als ciutadans – treballadors que es sentin vinculats i responsables de les empreses i institucions que ocupen, si els propietaris i gestors no mostren cap intenció de sentir-se vinculats i responsables del seu entorn.

En la mesura en que tots els membres del procés productiu (inversors, gestors, treballadors) optin per un compromís amb el projecte d’un veïnat, d’una ciutat i d’un país, i que comprenguin que només retornant a la societat part dels seus beneficis podran mantenir un creixement sostingut i beneficiós per tothom, només llavors podrem aspirar a un projecte comú en el que tots ens hi puguem sentir partíceps. Sense això, no hi ha reforma laboral que valgui.  

L’Optimista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s