Reflexió angelical. Les Veus de la Ciutat (2).

La primavera comença a despuntar, i són els raigs del sol qui amb força i sense pietat repelen les ombres i les tristors de tots els raconets de la 3 vegades immortal capital catalana.  Tots? tots no! Allà dalt, a les altures, en un dels observatoris més privilegiats de Girona, al capdemunt del campanar de la Catedral hi ha qui sembla no sentir l’empenta de la nova estació que arriba. 

Encara que la llum diürna es desplega ufanosa al llarg de l’immens àngel que corona el punt més alt del temple, en el rostre d’aquest no són ni somriures ni espurnes d’alegria el que es desprenen. Ans el contrari, el seu pètric mirar destil·la un clar neguit que el colma. Neguit que ha portat als corresponsals d’aquest mitjà ha enfilar-s’hi per poder copsar de viva veu els sentirs d’aquesta atalaia de la ciutat.

Immersa en un diàleg intern, l’escultura angelical anava esbossant a cops de veus  els seus neguits:  ” Diuen que volen obrir una gran botiga de mobles a la ciutat. Sembla una bona oportunitat per estimular l’economia de la ciutat, oi? Necessitem crear ocupació. Ens cal una nova botiga de mobles? No ho sé.  Però hem d’estimular el creixement! l’ocupació! hem d’aturar el drama de l’atur! Però i si aquest gran negoci desplaça als altres que ja funcionaven a la ciutat? i si els llocs de treball que crea en el seu si són compensats negativament per la destrucció dels negocis que no podran competir-hi? No et preocupis! sabran comptar què ens beneficia més. I com ho calculen això? Doncs, no ho sé, ells tenen els seus indicadors, el PIB i aquestes coses! Així saben si es produeix més o menys. Produir? però produir el què? Produir! Produir és produir! fer diners! és del que es tracta oi?

I enmig del batibull de pensaments d’aquell observador gironí, l’Optimista no ha pogut evitar recordar les paraules del que fou candidat a la Presidència dels Estats Units d’Amèrica, Robert Kennedy:

El nostre PIB, en els seus càlculs té en compte la contaminació atmosfèrica, la publicitat del tabac i les ambulàncies que van a recollir els ferits de les nostres autopistes. Registra els costos dels sistemes de seguretat que instal·lem per protegir les nostres cases i les presons on tanquem els que aconsegueixen entra-hi il·legalment. Significa la destrucció dels nostres boscos de sequoies i la seva substitució per urbanitzacions caòtiques i descontrolades. Inclou la producció de napalm, la d’armes nuclears i la de vehicles blindats que fa servir la nostra policia antiavalots per reprimir els esclats de descontentament urbà. Recull(…) els programes de televisió que exalten la violència per tal de vendre joguines als nens. El PIB, en canvi, no reflecteix la salut dels nostres fills, la qualitat de la nostra poesia ni la solidesa dels debats polítics ni la integritat dels nostres representants. No té en compte el nostre valor, saviesa o cultura. No diu res de la nostra compassió ni de la dedicació al nostre país. En una paraula: el PIB ho mesura tot, tret d’allò que fa que valgui la pensa viure.”

Hi ha iniciatives, empreses i activitats inquantificables. I no per això deixen de ser necessàries, ni deixa de ser important valorar-les i tingudes en compte. Des de l’Optimista intentarem reflectir diverses d’aquestes activitats invisibles que justament, al no ser quantificables, promouen tot allò que fa que valgui la pena viure.  

L’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s