Remeiers i Remeieres: La Salut també és Cultura.

Sovint sentim a parlar de la necessitat de preservar la cultura popular, la nostra identitat. Probablement, un cop escoltem aquests mots, seguidament sentim importants arengues en favor de la llengua, dels símbols, de la música, de les tradicions especialment de caràcter festiu, etc. Les proteccions, diuen, s’han d’alçar vers els grans mitjans de comunicació, les grans companyies de producció cultural i, fins tot, vers alguns governs.

L’Optimista no pretén qüestionar la necessitat de defensar tots aquests elements, que sense cap mena de dubte constitueixen una part important del que forma  la cultura popular, sinó que busca aventurar-se a promoure un sentit més ampli i complex d’aquest concepte. I és que en molts altres àmbits de la vida i de la quotidianitat,  les persones i els pobles han anat acumulant coneixements i transmetent-los de generació en generació. I de la mateixa manera que grans empreses posen en perill la diversitat i construeixen un panorama cultural monolític i homogeni, en d’altres espais  del nostre saber “original” (provinent dels orígens) es viuen tensions similars que passen més desapercebudes o ens són menys inquietants.

En l’àmbit de la salut, ha estat l’acadèmia i el món científic en general els encarregats de desprestigiar tot aquell coneixement que prové de fons no fonamentades en el mètode científic. Sembla que segles d’assaig – error no són suficients, ni vàlids ni tenen cap pes vers la lluentor de les bates blanques. En cap cas voldríem obrir un debat científic sobre l’eficàcia d’uns remeis versus uns altres. Encara que resultaria realment indesitjable, que tota aquesta construcció col·lectiva de coneixements i experiències, acumulada al llarg de la història d’una persona, una família, un poble… es perdés per no haver estat publicat mai en una revista acadèmica. La desaparició d’aquests sabers suposaria una pèrdua inquantificable tan pels coneixements pràctics sobre medicina i salut, com per la visió i la perspectiva del Món i de la Vida que ofereixen.

És per això, que l’Optimista d’avui fixa la seva mirada sobre un col·lectiu que camina en el si de les contrades gironines i d’altres àmbits de la geografia catalana, i que justament opta per vetllar per la continuïtat i la difusió dels remeis populars: Remeiers i Remeieres.

“Proposem recuperar de l’oblit els remeis casolans que ens acompanyen al llarg de la nostra vida, i la dels pares, dels avis. Remeis que van de bracet de la cultura popular i les nostres arrels.”

Aquestes són les paraules amb les que aquest grup obre el seu blog on podreu trobar un bon grapat de interessantíssimes informacions sobre salut,  esdeveniments, altres webs on trobar informació relacionada i conèixer de més a prop les línies bàsiques d’aquesta iniciativa.

“Remeiers i remeieres no som una associació, no estem constituïts com a tal, sinó que som un moviment sense fronteres, on s’accepta a tothom de manera pública i gratuïta.En cap moment parlem de fer consum. Ensenyem per poder viure.


Utilitzem plantes, aliments, flors, fruites,…els fem servir per regular la nostre vida. 
 conjunt de remeiers i remeieres que tenim la voluntat de transmetre coneixements.

Com a remeiers i remeieres fem poques coses, però les fem bé.”

Des d’aquest blog no podem més que agrair i difondre aquesta iniciativa que des de ja fa un temps promou la difusió i l’intercanvi dels remeis i els valors que aquesta manera d’entendre la salut comporten vers la vida.

La Salut també és Cultura.
L’Optimista
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s