Turisme i Immigració: Qui ens aporta què.

No solen conviure en el mateix espai, encara que sí que els trobarem a la mateixa ciutat. Ambdós procedeixen de llocs diversos, a vegades de racons llunyans i exòtics i d’altres de localitats amb noms més comuns.  I tot i que els dos consumeixen recursos de la ciutat a la que arriben a canvi d’altres recursos que ells aporten, no són tractats per igual. És més, en la mesura en que uns són erigits com a pilar fonamental del desenvolupament i creixement de la ciutat i del país, els altres són senyalats com els culpables i causants de gran part dels mals.

A uns els reben en oficines on els atenen en l’idioma d’origen i on s’esforcen per fer-los sentir a casa. Mentre que als altres nouvinguts sabran amb prestesa que això no és casa seva i que si algun dia volen que ho sigui, els costarà. Els primers, també anomenats turistes, se’ls convidarà a habitar els racons més encantadors del lloc. Amb els carrers més nets, les botigues més enlluernadores i, per suposat, els indrets més segurs o en d’altres paraules, més plens de policies o dels omnipresents agent cívics. Els turistes sempre varien, uns hi resten només uns dies, d’altres pot ser alguna setmana i qui sap si pot ser alguns mesos i tot. Però tot i que roten, no deixen mai de ser-hi presents.

Els altres nouvinguts, també coneguts com immigrants, no solen passejar-se pels carrers més famosos de la ciutat. Solen habitar en barris més accessibles per les seves butxaques escurades. Barris, on conviuran amb la gran majoria dels habitants de la ciutat i coneixeran plenament la realitat del lloc al que arriben. D’altra banda, allí difícilment es toparan amb els altres forasters i per si un cas, intentaran no topar-se amb els agents de seguretat. A diferència dels altres viatgers, ells pretenen fer-se un lloc en aquell indret. I més enllà de consumir, la seva aportació radica en la voluntat de produir, créixer i desenvolupar-se.

Els indrets de les ciutats que freqüenten els turistes es converteixen progressivament en simples decorats per a fotos postisses,  decorats buits de veïns i buits de vida més enllà de l’esporàdic bullici que els flaixos de les fotos i els consumidors recent arribats i locals ofereixen. Els turistes només aporten diners, i a canvi reben una fantàstica mostra de estereotips culturals i de “souvenirs” de fabricació xina, i mentrestant, els veïns probablement optaran per buscar un altra racó de la ciutat on no sentir-se dins un parc temàtic i on els cobrin els serveis a preu real.

A l’altra banda de la ciutat, on els altres viatgers s’allotgen sota l’etiqueta de la immigració, els decorats canvien cada dia i els actors també. I si en un lloc les institucions promouen l’ordre i la legalitat, en l’altra és el campi qui pugui el que preval. El conflictes sorgits de la convivència entre persones d’origens tan diversos apareix amb força, a la vegada que el diàleg entre aquestes gents amb una voluntat comuna també s’expressa. Uns volen seguir vivint al que és casa seva, els altres pretenen que aquella es converteixi en la seva casa. I tot i la conflictivitat sorgida d’aquesta difícil convivència, d’aquest xoc també en neix una vida associativa i veïnal valenta.

El turisme s’apropia i genera ingressos d’un recurs que ens pertany a tots, que és el nostre barri, la nostra ciutat-poble, el nostre país.  A la vegada que els immigrants generen recursos per ells i per l’erari públic a través de la seva força de treball. Uns fonamenten un model social basat en la valoració del nostre entorn i la nostra cultura com a element superficial i  de consum. Els altres qüestionen la salut de les nostres institucions i ens obliguen, encara que sovint sigui a través del conflicte, a plantejar-nos i construir dia a dia el model de país que volem a la vegada que aporten la seva perspectiva d’aquest espai al que tots anhelem anomenar llar.

Invertint en uns o altres nouvinguts, en unes o altres relacions humanes i productives construïm el món que habitem.

En quin entorn vols viure?

L’Optimista

Anuncis

3 thoughts on “Turisme i Immigració: Qui ens aporta què.

  1. Com diria la meva àvia… “és per llogar-hi cadires i assentar-s’hi”. Mentre el llegia, em passaven pel cap dues coses sobre el mateix tema… però separades. Les deixo aquí per si teniu una estona !

    1. http://bcnantirumors.cat/
    (Portal barceloní que pren la difícil tasca de combatre estereotips i rumors racistes)

    2. http://laultimaquagga.wordpress.com/2011/04/04/turisme-de-masses-jugues/
    (Article sobre el turisme de masses que vaig fer ara fa tot just un any pel Xot, la revista de l’Ateneu Naturalista)

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s