Benviguts a Esperpentia!

“Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el esperpento” deia Ramón María del Valle-Inclán per boca de Max Estrella, el protagonista de la seva fantàstica “Luces de Bohemia”. I últimament, no hi ha dia en què l’autor d’aquestes línies no senti percutir dins el seu cap algunes de les frases que expressarien amb major claredat i força el concepte “esperpento”:  España es una deformación grotesca de la civilización europea (…) Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son absurdas (…)”

 Les imatges més belles i els ideals més alts. Mai algú hauria pogut imaginar que la realitat deformaria tan extravagantment les idees i els conceptes fonamentals de la societat actual. La bellesa? esmicolada i disseccionada, plastificada i comercialitzada en forma d’homogenitzacions siliconades, cremetes miraculoses i curanderos de poca-monta amb bata blanca. Perquè ser especial, particular, si puc ser com la resta.

Els ideals? crec que han sofert més que una passejada pel “Callejón del Gato”(*). Aquelles grans motivacions que duien a l’individu a sacrificar-se pel col·lectiu, a convertir-se en el servidor del seu poble, rebaixades i aigualides i convertides en succedanis d’allò que en d’altres temps s’anomenaren polítics i líders sindicals.

En moments com aquests, en què els representants del Govern són capaços de tractar la joventut del nostre país amb paraules tan poca-soltes, moments en que grotescs passa a ser un adjectiu insuficient per qualificar els seus comentaris, l’Optimista sent com unes guspires de rauxa i indignació comencen a prendre amb força al seu interior.

Però és el mateix Valle-Inclán qui ens retorna a una posició més contructiva i ens convida a seguir-los el joc, deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida miserable de España” .

Deixem de funcionar sota les seves convencions, sota els models i els valors que ens ensenyen regeixen el nostre entorn. Ja ens hem vist prou,  ja ens hem cansat de fer cas i veure com el mirall ens torna una imatge deformada i grotesca d’aquesta realitat que pregonen. Alcem el cap, dediquem-los una ganyota i deixem en ridícul la seva elegància de cartró-pedra.

Passem a l’altra vora del mirall i no deixem que les seves mentides ens facin recular,

Benvinguts a Esperpentia!

“Primer t’ignoren, llavors s’enriuen, després t’ataquen i finalment, guanyes.” Gandhi

L’Optimista 

(*)El Callejón del Gato és un passatge de la ciutat de Madrid on hi ha mirall concaus.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s