Julifat i el Temps de Flors. Les Veus de la Ciutat.

Temps de Flors arriba i amb aquest, un dels moments més esplendorosos de la tres vegades immortal capital catalana ja es respira. Aquesta setmana de Maig converteix els carrers, carrerons, patis i placetes del Barri Vell de Girona en una gran celebració de la Primavera. Engalanats d’un enorme batibull de colors i olors, aquest espai de la ciutat mostra la seva millor cara.

Frisós per descobrir la nova fesomia de la ciutat, l’Optimista optà per enfilar-se en un dels indrets amb la visió més privilegiada de la ciutat: el campanar de la Catedral. Recolzat en un dels murs d’aquesta, el reporter d’aquestes línies es deixava endur per la imaginació mentre resseguia serpentejant els carrers i placetes d’allí baix, imaginant els colors que prendrien aviat.

De sobte, l’Optimista sentí com un enorme pes es col·locava damunt de la seva espatlla i el subjectà. “Si això és una mà…” pensà un servidor tremolós. Engrapat per aquella força enorme, el nostre investigador es veié obligat a donar mitja volta i encarar aquell gegant.

Davant seu aparagué un armari de dos metres d’alt, i segurament uns dos més d’ample. Tenia el rostre desfigurat: un dels pòmuls bastant més sobresortit que l’altre, la mandíbula òbviament desencaixada i en el front hi predominaven una sèrie de bonys i irregularitats.

– Qui ets? – li espetà aquella horrible visió. -Jo.. jo soc l’Optimista, periodista. I tu?-

– Jo soc en Julifat-. – Julifat? vols dir Josafat?-.

– No, no. En Josafat era el meu avi, qui després de la publicació d’un llibre hagué de fugir per salvar la pell. Fa uns dies que he arribat buscant saber més de les meves arrels. Tu què hi fas aquí dalt?-.

– Doncs, la setmana que ve comencen les flors a Girona, i volia tenir una visió més àmplia de la ciutat i així imaginar-me una mica la bellesa que s’aproxima.-

– Les flors dius? Què succeïrà?.

– Ui, serà fantàstic, mira. Veus tota aquesta zona de la ciutat, el Barri Vell? doncs quedarà repleta de flors durant una setmana. Quina meravella oi?

– I a la resta de la ciutat? No hi posaran flors?

– Doncs… home, alguna flor i així segur, però no serà amb la mateixa magnitud. La idea és donar un toc diferent i més primaverenc  a una de les zones més destacades de la ciutat. Té molt d’èxit ja veuràs, els carrers s’ompliran de gom a gom. Ve gent de tot arreu.

– A sí? Llavors això es fa per afavorir que vingui més gent a la ciutat, pels turistes. Per un moment havia pensat que es tracatava d’algun tipus de festa de tota la ciutat, popular, per estimular la cohesió dels gironins i gironines.

– Tampoc això Julifat, a la gent ja li agrada buscar aquells moments de més tranquil·litat per venir a passejar pel “temps de flors”. És per tot també un moment d’orgull i identificació. Encara que si és cert que en els moments en que un sol tenir més temps per visitar es troba amb una estampa de massificada i quasi intransitable.

– Sí sí, ja m’ho imagino que la gent deu sentir orgull de veure que el lloc on viu es torna així de bonic. Encara que no deu viure massa gent al Barri Vell oi? Deu ser més un lloc de pas, comercial i turístic.  Simplement, pensava que també estaria bé emprar activitats culturals i tan atractives com aquestes per fomentar certs valors socials, certa estima pel lloc on es viu. I no utilitzar-los únicament per, durant uns dies, traslladar-se a un altre indret de la ciutat i passar una bona estona. Com qui va al cinema, al teatre o algun altre espectacle.

– Segueix.- Convidant-lo a explicar-se millor.

Imagina, que es demanés a les diferents entitats comercials, socials i veïnals de cadascun dels sectors de la ciutat engalanessin els llocs més representatius dels seus barris. Per un costat tindries a la gent que treballa junta, que es coneix, que es vincula. Per l’altra també es fomentaria una millor coneixença de la ciutat i d’altres barris que pot ser es coneixen menys. Amb el pretext de veure quina escenificació floral han preparat la gent d’altres veïnats es desplaçaria i podria coneixe’ls millor. A més de l’estímul comercial de tota la ciutat. Tindries més gent recorreguent tota la geografia gironina en comptes de afavorir als del centre, que ja de per si sols tenen un context millor. 

Fou llavors que l’Optimista tornà a girar la mirada vers la ciutat. I des de les alçades imaginà no només el centre, sinó que tota la ciutat farcida i bulliciosa de flors, colors i olors.

Quin espectacle Seria!

L’Optimista


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s