Estimat Pensament Crític, on ets?

Pujo al cotxe, poso la radio i prenc camí a la feina. Jugo amb el dial, passant per sobre de diverses sintonies, buscant aquell so, aquella veu que em sedueixi d’alguna manera, que em provoqui a escoltar-la una estona més.

Ho aconsegueix un home amb una veu familiar. Sembla que es troben en plena tertúlia. Poc a poc descobreixo tres o quatre veus noves que intervenen i intercanvien punts d’opinió sobre algun dels temes de l’anomenada “actualitat”.   En qüestió de segons però, sento la necessitat imperiosa d’apagar aquelles paraules. En només uns instants, aquell grup de persones anomenades “experts” o “especialistes” es trobaven intercanviant crits i lladrucs tal com si fossin gossos o qualsevol altra bèstia.

Pretesament, aquells locutors es trobaven allí per intercanviar punts d’opinió, per representar la pluralitat i la diversitat d’idees. Però més enllà d’assol·lir una conversa respectuosa i dominada per l’escolta i la comprensió dels diferents arguments, aquell espai de suposada reflexió crítica es convertí en un batibull de crits i posicionaments autistes. Tots i cadascun dels membres de la taula es trobaven enrocats en els seus plantejaments, estàtics, incapaços de cedir un mil·límetre sense observar en l’altre alguna concessió.

Allò no era una tertúlia, era un combat. No era un espai d’intercanvi d’idees i propostes amb la voluntat de buscar l’encaix i les relacions que existien entre aquestes. Sinó que es tractava d’una escridassada entre sords, entre comunicadors de missatges preescrits, entre pensaments monolítics i impermeables. Un simple i pobre àmbit on cadascun dels participants intentava persuadir als altres i als oients de la seva aportació, reproduint una conducta egoista, un comportament propi dels que només busquen reconeixement.

D’alguna manera hem après o a creure que el pensament crític es basa en contradir de manera sistemàtica tot allò que no hem considerat prèviament com a bo o desitjable. Ens hem habituat a identificar la crítica amb la visibilització de tot allò que ens sembla negatiu o que ens impedeix assolir-ho.

Contraposar idees no implica en cap cas una reflexió crítica. Per a assolir-la és necessari d’atendre cadascuna de les proposicions sense judicis previs i intentant comprendre tot allò que implica aquell pensament. Una reflexió crítica exigeix fer-se partícep d’aquesta idea i valorar-ne tot el seu contingut sense temor ni censura. Doncs és l’única via que ens permetrà defugir dels estereotips i els conceptes prefabricats que ens impedeixen mantenir una conducta que no transgradeixi allò que creiem desitjable.

És una llàstima que ni aquest tipus d’espais públics, ni en d’altres institucions on s’aprenen els hàbits socials, diguem-ne escoles, diguem-ne llocs de treball, etc, no hi hagi lloc  per l’aprenentatge crític, pel foment de l’empatia, de l’escolta activa.

Ara més que mai resulta imprescindible desprendre’s d’aquests hàbits que només condueixen a la confrontació i la interpretació de les relacions humanes en base a la competició, a la necessitat de batre a l’oponent i aplicar el meu punt de vista.

L’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s