Per què els bascos estan millor?

Repasso la portada de l’Ara i en un raconet a l’esquerra de la notícia principal trobo un títol molt suggerent: Per què els bascos estan millor? 

Exercicis com el que planteja l’economista Miquel Puig en aquest article, haurien de ser més freqüents cara la construcció d’un debat que s’aproximi des del màxim de perspectives diferents als causants de la situació en la que es troba el país actualment.

Alguns, per no dir tots, en llegir aquesta pregunta haureu contestat ràpidament  i amb fermesa: el concert econòmic.  I no serà ni el senyor Puig ni l’autor d’aquestes paraules qui negui l’impacte que la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat genera de manera tràgica sobre la situació de les arques públiques.

Ara bé, com molt encertadament es desglossa en aquest article, la situació desastrosa en que es troba el mercat laboral català, no rau tan en les relacions fiscals com en el model de desenvolupament econòmic que ha seguit cadascun dels països.

La diferència bàsica entre uns i altres es fonamenta, cito de l’article, en que el País Basc ha basat el seu creixement en la indústria ( un 30% del PIB més que Catalunya), mentre que Catalunya es va decantar per l’explotació turística (casi el doble del PIB que el País Basc).

Què ha suposat això? Doncs que en el País Basc s’han creat menys llocs de treball que a Catalunya, però de major qualificació, incorporant així mà d’obra pròpia i reduint l’atur en 75000 llocs. Mentre que a Catalunya, s’han creat molts més llocs de treball. Això sí, llocs de molt baixa qualificació que han ocupat la gent arribada d’altres països deixant als treballadors nacionals qualificat sense la possibilitat d’accedir al món laboral i, per tant, destruint ocupació.

Mentre la Universitat Catalana no ha deixat de produir treballadors qualificats, el nostre país no ha fet més que proveïr-nos de feines que requerien poca formació les quals no suposaven cap mena d’atracció pels llicenciats i enginyers locals. Tot i que sí que convidaven als treballadors d’altres nacionalitats a convertir-se en immigrants.

Personalment, em satisfà llegir paraules com aquestes a la premsa, les quals ens ajuden a posar cada debat al seu lloc i ens exigeix un profund exercici d’autocrítica. Escollint l’activitat empresarial construïm el tipus de país que volem.

Inevitablement, aquestes idees ens retornen al tema d’Eurovegas. Com senyalen les dades esgrimides per en Miquel Puig, l’aposta per un o altre model empresarial marcarà el futur de les relacions laborals i la millora o no del futur de tots aquells que han decidir formar-se i qualificar-se. Així doncs, la construcció del nostre país no passa per Madrid, i és en aquestes oportunitats en les que no ens podem permetre seguir badant.

L’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s