Perquè no es tracta de Vèncer.

El polvorí s’escalfa, els malestars que flagel·len la societat catalana (i la de tants altres racons de l’Estat Espanyol i del Món) aconsegueixen prendre la metxa i un milió llarg llarg llarguíssim omple i omplirà les memòries de la gent.

Personalment, m’espanten els moviments que no deixen de clamar consignes plenes de mots com Llibertat i expressions com “fer història” i per acabar-ho d’adobar ho amaneixen voleiant banderes i consignes identitàries. I per això, des de fa un temps que les esquivo, doncs un només necessita fer un pas enrera, prendre perspectiva, i veure que els que avui clamen en aquest sentit, demà diran que els altres que ho fan són uns demagogs i populistes.  I si els catalans avui no som lliures, o millor dit, n’hi ha alguns de més lliures que d’altres, és perquè les regles que hem assumit com a convenients en aquesta Europa que volem pertanyer no ens garanteixen la llibertat, ni per a uns ni pels altres. I si no fem història, és perquè preferim passar els nostres dies absorvits per l’avorrida rutina alimentada pel consum inconscient.

Dit això, ja no cal dir més sobre la insalubritat de les relacions entre l’Estat i Catalunya, tots els arguments han estat esgrimits i són de pes. I si alguna cosa em sedueix d’aquesta onada nacionalista és que ve vertebrada per entitats socials i culturals. Que siguin l’ANC  i Òmnium els principals motors organitzatius i no els partits polítics. L’Independentisme s’ha cansat dels seus líders parlamentaris i ha decidit optar per la via directa.

Encara que si per un costat aquest moviment civil m’esperança, també hi ha un temor i no és menor. Les Assamblees locals són un instrument fantàstic per aglutinar les persones i les entitats que comparteixen aquest clam per l’autodeterminació i dotar-les d’un sentit i una coherència. Ara bé, des del meu punt de vista s’equivoquen els que creuen  que n’hi ha prou en unir els convençuts i seguir bramant les mateixes consignes i arguments. Qui a hores d’ara no s’ha unit a la causa Independentista és perquè l’argumentari que s’ha emprat segurament no connecta amb la seva realitat, amb les seves inquietuds, amb els seus temors. 

Seria una llàstima repetir els errors de les construccions nacionals passades. De la imposició dels uns sobre els altres, de la realització d’un Estat on conviuran vencedors i vençuts. El procés de creació de l’estat no hauria de ser, un altre cop, la marxa d’un grup amb més capacitats organitzatives, econòmiques i comunicatives sobre la resta. I és per això, que desijto que en aquest camí obert cap a la concreció d’aquest nou Estat Català, les Assamblees aprofitin la seva proximitat per conèixer el seu entorn, no com a l’enemic, no com al ignorant que volem convèncer de totes totes, sinó com al nostre veí o conciutadà que té les seves necessitats i inquietuds particulars.

És des de l’aprofundiment d’aquests vincles, des de l’empatia i des del suport mutu que serem imparables. Mentre continuem polaritzant, mentre seguim la via del convèncer en comptes del comprendre, amb o sense una Catalunya independent seguiran exisitint els vencedors i els vençuts a casa nostra.

l’Optimista 

Anuncis

2 thoughts on “Perquè no es tracta de Vèncer.

  1. Company, plenament d’acord en les línies generals de l’escrit. Petits matisos, només:
    – no crec que ens hagin d’espantar paraules com “llibertat” o l’ús de banderes i símbols; segurament no ens hi hem d’obsessionar però, d’entrada, renunciant-hi, no arreglem res. És cert que els humans hem prostituït un reguitzell de paraules de significat profund, moldejant-les segons els nostres interessos (sovint individuals) i traïnt-ne, fins i tot, llur sentit etimològic. Tanmateix -i repeteixo que sense posar-hi més pa que formatge-, em sembla interessant afrontar de cara el debat del significat d’aquestes paraules i/o dels projectes que es van alçant (o ensorrant) amb cada bandera. I tant de bo siguem capaços de portar aquests debats al servei del col·lectiu, en benefici de la humanitat.
    – m’atreveixo a dir que l’independentisme d’aquest país és conscient de la necessitat de canviar el to i de posar l’accent en l’element integrador. I l’ANC ha començat fent el que després predica, doncs l’Assemblea és fruit d’independentistes de moltes menes i de sectors ben diferents que, per fi, han decidit fixar-se en allò que els uneix i no pas en allò que els separa. I per tant, ara sí que cal seguir pregonant en la mateixa línia per “convèncer comprenent”. No sóc capaç de plantejar-me cap ambició o projecte polític deslligat de la idea de “convèncer”. Paral·lelament, els temps que corren són especialment complexes com per obviar l’esforç de “comprendre” quines són les preocupacions i els problemes de la gent. Cal intentar arribar a tothom sense traïr l’essència del discurs. I això… mai resulta senzill.

    Em queden coses a comentar però prefereixo parar el carro. Ja hi haurà ocasions d’ordenar i contraposar les idees.

    Una abraçada ben forta,

    Ed

  2. Retroenllaç: La Internacionalització comença per Espanya. | l'Optimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s