Wilson, el Narrador Extern.

Columbia, Harvard, Princeton… a excepció dels Catedràtics Jordi Galí i Jaume Ventura,la majoria dels components del col·lectiu Wilson exerceixen les seves tasques d’investigació i docència en Universitats de fora de Catalunya. Per la majoria de nosaltres, aquest fet difícilment es convertiria en una qüestió reprobable. Ans al contrari, probablement el creuríem un motiu de reconeixement afegit i de distinció.

Formar part d’institucions com les esmentades a l’inici d’aquestes línies sol viure’s amb normalitat per tots els qui aspiren a fer-se un nom en l’àmbit acadèmic,  com en la majoria de professions.

I no és estrany que els intel·lectuals més destacats sentin l’impuls d’emprendre camí cap a aquells llocs on la seva remuneració pugui ser més alta, l’ambient en el que viuran pugui resultar més estimulant i els recursos dels que podran fer ús resultin més adequats.

Ara bé, des de l’òptica de la construcció nacional, què implica que els pensadors i treballadors diversos del nostre país emprenguin el camí de la seva maduresa professional lluny del nostre país? Principalment, dèficit. Han estat molts anys d’inversió en una gran diversitat d’estructures públiques perquè d’una manera o altra aquestes persones hagin pogut desenvolupar tot el talent que tenien dins. I ara que es podria amortitzar aquesta inversió amb la seva genialitat, opten per oferir les seves habilitats a altres.

Es venen al millor postor i és ben legítim. Però m’agradaria remarcar que podrien haver escollit altres opcions. Que podrien haver optat per lluitar per fer-se un lloc en alguna universitat del país. Que podrien haver brindat el seu coneixement a la formació dels qui com ells van crèixer en el si del nostre sistema educatiu. Que podrien haver emprat la nostra llengua per difondre les seves investigacions i nodrir-la d’un reconeixement més elevat.

Els països es construeixen i evolucionen amb la implicació dels seus habitants en aquestes tasques. Si es defuig el deure d’aportar el millor de cadascú en els diversos àmbits, i es renuncia a aquesta necessitat per raons econòmiques, per manca de voluntat o per resignació, difícilment arribarem a assolir les fites que ens narren les ments més elevades.

Sense cap mena de dubte resulta útil i remarcable l’interés d’aquests catedràtics en la construcció d’un debat nacional clarCar pot ser seria un altre l’estat de la qüestió, si persones de la seva autoritat i reconeixement formessin part del nostre dia a dia en comptes d’aparèixer des de la tribuna ocasionalment.

Tan de bo aprenguem a rebaixar el valor de l’exili voluntari (o en tot cas semiforçat) i sapiguem estimular la valentia de l’inconformisme i la responsabilitat de cadascú vers el lloc, la gent i les institucions que l’han vist créixer.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “Wilson, el Narrador Extern.

  1. he de dir que des del meu punt de vista i pel que a mi m’afecta, ho veig com un periode transitori de formació per tal de tornar aqui amb tot el coneixement i consolidar-te en el nostre país. No ho veig com regalar l’intel.lecte a un altre país, sinó apendre d’allà per portar-ho aquí. Està clar però que almenys en el camp de l’investigació biomèdica no ens deixen cap altra alternativa..es això o estar a l’atur! és un tema complicat…però jo confio que molts dels que han marxat i marxarem tornarem i ho farem amb molt més coneixement i formació per poder-lo aportar aquí 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s