Ara toca diWERTir-se.

S’alça el teló, apareix un pallasso disfressat de Ministre i proclama sense pudor que ell la té més grossa. La llengua diu, que hi ha idiomes grans i idiomes xics, i que els xics, que són xics perquè ell que és Ministre ho diu, no han de tenir el paper que actualment tenen en l’ensenyament de la seva pàtria “rojigualda”.

Com molt bé senyalen els manuals dels bons demagogs, quan les coses van maldades, s’han d’atiar les brases de la irracionalitat i de tot allò que defugi del sentit comú. Tot, per seguir en el poder i aplicar tot allò que en condicions de comunicació calmada i de responsabilitat en les classes dirigents seria totalment inconcebible. Si alguna cosa s’ha de reconèixer a gran part de la classe política d’aquest “reality show” anomenat Espanya és la interiorització excelsa d’aquest principi. 

logo

Això no em preocupa, per molta camisa i corbata que vesteixin, se’ls veu el nas pintat de vermell i quan la televisió els fa un pla a cos sencer obvien que amb tot detall se’ls aprecia les sabates talla 58. El que m’amoïna és que un pallasso ens ordena els estats d’ànim. Que en comptes de prendre consciència del rera fons del seu missatge, ens aferrem a la inútil aparença de les seves paraules. El català batega més fort que mai. Ja no queden arguments per defensar l’arraconament de la nostra llengua, i quan no queda raò, només hi ha lloc per la demagògia. Sols queda espai per, parlant en plata, tirar-se un farol i esperar que l’altre piqui. 

I piquem, i tant si piquem. Certs mitjans i certs personatges escriuen, criden i difonen. Diuen tenir el joc decisiu a les seves mans, però encara no s’han adonat que ni tan sols els hem repartit les cartes. Encara no són conscients que no tenen cadira en aquesta taula. Però certs mitjans i certs personatges que haurien de defensar-nos cauen en el parany. I en comptes d’actuar com hauria de fer-ho aquell qui té la paella pel mànec, es comporten tal si fóssim un mer ajudant de cuina. 

La llengua catalana es troba en un moment meravellós. Grups de música novells de tots els estils i estètiques no deixen d’aflorar. Poetes, narradors, actrius… Mai gent procedent de tants llocs del Món parlava amb tanta fluïdesa i correcció aquesta llengua. Mai tantes universitats al Món havien considerat oportú incloure la nostra llengua com a matèria curricular als seus centres. 

Madurem, no siguem innocents, ara més que mai és moment de gaudir. Hi ha molts motius per sentir el pes de la crisi: atur, retallades, desnonaments, etc. Però sense cap mena de dubte la llengua no n’és un. Radios que només programen en català, enquestes d’audiència que donen xifres de seguiment de programes en català mai vistos. Allà on ens fixarem, hi trobarem l’èxit i la contundència de la nostra voluntat de mantenir i cultivar una llengua que ja és prou gran i viva per estendre’s i recòrrer el Món.

No ens deixem embaucar, ara toca diWERTir-se.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “Ara toca diWERTir-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s