El Tió i la Fi del Món.

El temut solstici d’hivern 2012 no ha destruït el Món que coneixem, tot i que alguns de nosaltres vam estar al límit de l’explosió en els minuts posteriors als sopar de nit bona i dinar de Nadal, i qui sap si sobreviurem a Sant Esteve. El 2012 enfila la fi dels seus dies i tot sembla indicar que per bé o per mal ens tocarà seguir lidiant amb aquesta Vida.

La Fi dels Temps ha inspirat un bon nombre d’imatges on s’ha representat tot tipus de referents que expressaven l’aniquilació. En la gran majoria d’aquestes observem com l’entorn era esmicolat i condemnat a l’extermini.

I si ho haguéssim fet? i si aquests dies haguéssim estat testimonis de l’enderrocament del Món? Sembla obvi que aquest planeta que només sabem llegir des del pla més material, des de la superfície aparent, segueix dempeus. Però no tot es redueix a la vessant sensitiva de la Vida. No és justament una de les aportacions de la psicoanàlisis el descobriment d’una realitat que es desenvolupa en un pla menys nítid? En una vessant que no es mou en el sentit literari sinó en el llenguatge del simbolisme i la interpretació.

Fins a l’arribada de la Modernitat, a la consolidació de la racionalitat com a força d’interpretació i narració de la realitat, les societats incorporaven aquests plans diversos en la seva organització i gestió. En el calendari de celebracions d’arreu no ens costarà trobar una llarga llista de festivitats entorn d’aquesta data: 21 de Desembre. Data que marca l’inici de les jornades més curtes de l’any i per tant, de la nit més llarga.

yule

El Solstici d’Hivern marca un punt d’inflexió en el cicle anual. És el moment més obscur i tenebrós, l’espai on la vida toca la seva mínima expressió. Clarament contraposada al clímax estival on el Sol lidera l’explosió vital. I representant aquest procés, al llarg i ample de la geografia de la Terra es duien a terme celebracions que expressaven aquest procés de fi i renaixement del cicle Solar.

En un d’aquests actes, el protagonisme girava entorn dels arbres, eixos del Món. Connectors dels tres nivells del planeta: subterrani(arrels), superfície(tronc) i aeri(copa). Igualment representatius del món dels sentits, de la psique i de l’esperit. L’arbre representava aquesta unió de tots els plans de la realitat, l’arbre era el Món. I el Món arribava a la seva fi, com cada any, per tornar a renèixer. Era llavors que per posar de manifest aquest procés es talava un arbre que seria cremat seguint la litúrgia, era llavors que es representava la Fi del Món. Resulta curiós que en aquestes tradicions també s’adornaven arbres i es feien regals per a la mainada. Finalment s’esparcien les cendres de l’arbre al voltant de la casa per protegir-la,com a ritual de fertilitat i bons desitjos pel cicle que s’iniciava.

El Tió, segons l’Institut d’Estudis Catalans és un “tros de tronc per a cremar a la llar”.

Sembla que encara que no en siguem massa conscients, és possible que rera cadascun dels cops que s’etziba al pobre Tió, la mainada intenta posar fi a aquest cicle de la vida que arriba als seus últims compassos i obre la porta al següent. Qui sap si en algun indret del nostre subconscient, hi ha una força que encara recorda que al Món hi ha alguna cosa més que el que és merament aparent.

Una motivació que any rera any ens empeny a il·luminar els arbres en la nit més llarga i a esmicolar la realitat que amb els nostres millors desitjos tornarà a ressorgir. 

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s