El Món al Revés.

En Joan no ha pogut pagar el rebut de l’electricitat aquest mes, i sembla que necessitarà uns quants mesos per compensar el deute que li quedarà amb la Companyia. Això el preocupa, tot i que ja ha rebut la carta que el tranquil·litza i li confirma que no s’ha d’amoïnar, que l’empresa li mantindrà el servei amb les mateixes condicions, que tenen un fons destinat a aquestes despeses. Saben que poc a poc podrà tornar aquesta suma de diners.

Tot i així a en Joan no li agrada saber-se deutor, i res acaba de treure-li el mal sabor de boca. De manera que opta per encendre la televisió i buscar amb el que entretenir-se. D’entrada li apareix el telenotícies. Sembla que l’estat té problemes de liquiditat i li costarà pagar els serveis i als treballadors. El Govern entona el mea culpa, reconeix la mala gestió i n’assumeix el deure de resoldre’l amb l’impacte més lleu possible pel ciutadà. El President no era al govern mentre es van fer les coses malament, però entén que és la institució que representa la responsable, i com a persona a qui li toca exercir el rol de liderar-la, comprèn que seu és el deure d’assumir els costos.

El primer que dur a terme és un encomanar una auditoria a fons de l’Administració. És necessari saber amb exactitud quines han estat les errades. Tot i la vergonya que sent en reconèixer la situació que viu el país, no dubte en publicar l’estat de les balances públiques, de mostrar en què s’ha gastat el diners i a qui es deuen els préstecs que ara no es poden pagar. Sap que es deu al ciutadà, a l’elector i és en la seva representació que negocia amb tota aquella entitat que li reclama els seus deutes.

mundo2

L’objectiu de totes les parts és el mateix: sortir del cul de sac, plegats i sense prendre mal.  Així que entre tots són capaços de renunciar a la satisfacció de les seves exigències més immediates i pactar un moratòria amb unes condicions acceptables. En una acte de justícia, tothom es fa responsable de la seva part de culpa, i tothom es sacrifica en conseqüència.

En Joan es lamenta, però confia amb les institucions. En el seu dia es van equivocar, però ja han prés la determinació de resoldre-ho i de millorar.  Sap que s’acosten dies complicats però es sent recolzat i protegit per tots els que l’envolten i confia plenament en què tothom posarà de la seva part.

És conscient, que per sobre de tot interés particular hi ha certs principis que no es permetrà violar. Ningú serà deixat de la mà de Déu, doncs tots mereixem viure d’una manera digne, sigui quina sigui la nostra condició social. 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s