La Intel·ligència Mediterrània.

Em quedo amb dues notícies estrella del dia d’avui:

1.- La Fiscalia sembla que pactarà amb els acusats del “Cas Treball” en el que s’acusava a membres de Unió Democràtica de Catalunya de malversació de 600.000€.

2.- Cimera d’Institucions Públiques en la inauguració de l’Alta Velocitat a Girona.

Sovint es parla de la tendència de les societats “Mediterrànies” a la picaresca i a l’incompliment constant de les normes i les lleis des d’una perspectiva pejorativa. Es sol acompanyar aquestes crítiques a la comparació amb d’altres països on es practica la moral i el compliment de la llei de manera recta.

no-soy-tonto

Però davant el mostrari informatiu d’avui no puc fer altra cosa que defensar la intel·ligència (capacitat d’entendre i resoldre situacions noves en funció d’aquest aprenentatge) que aquestes demostren. No es tracta d’una qüestió ètica, el mediterrani entén perfectament els conceptes de legalitat, de bondat i de maldat.  Ara bé, de curt  no en té un pèl.

Quin sentit tindria complir les lleis, comportar-se de manera recta? La realitat demostra que el pudor i la correcció són meres fantasies literàries en el si de la seva societat. Per un costat, els dirigents, els màxims responsables del funcionament de les institucions governants són els primers en esquivar el seu compliment. Fins i tot quan són incapaços de tapar les seves enganyifes, la justícia els permet escapar de les seves urpes. I en comptes de fer-los pagar de manera exemplar, els dona un tracte preferent i els permet obtenir una pena adequada a les seves necessitats.

Per l’altre, després d’incomplir de manera reiterada les seves promeses i de maltractar de manera constant als ciutadans d’una ciutat, tenen el que vulgarment es coneix com un “morro” descomunal d’organitzar un gran esdeveniment ple de pompositat per treure pit i presumir de l’obra.

El missatge és clar, no hi ha interès comú en les seves proposicions ni polítiques. La Institució pública com a model de conducta social envia una senyal molt clara als seus ciutadans: no compteu amb mi.

Un cop més però, el Mediterrani demostra la seva habilitat i és capaç de tirar endavant una i altra vegada. Teixeix vincles entre els seus iguals i desenvolupa estretes i intenses relacions horitzontals. Som una cultura acostumada, per força, a la cohabitació amb el desencant i la desconfiança vers el poder.  Allà on l’estat ens ha traït hem sabut trobar-hi la família, el mutualisme i l’amistat.

Llàstima que la costum i la comoditat no ens han permès fer el darrer pas, dur a terme un acte de justícia, i expulsar als que ja no aporten res al país.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s