La Mesura de Totes les Coses.

Escolto la radio i no puc evitar sentir un intens calfred quan escolto a una autoritat acadèmica construir un escenari idílic en la que una pràctica com la fractura hidràulica seria desitjable. Semblaria que, amb una regulació adequada i una pràctica ben planificada seria possible extreure el gas natural a través d’aquest mètode sense un impacte mediambiental excessivament nociu.

Això sí, quan el pregunten sobre alternatives i energies renovables és incapaç de construir un castell als núvols i tot el que abans eren condicions necessàries assolibles ara són limitacions impossibles de superar.

Dies més tard és un altra perspectiva la que sorgeix i llegeixo. Amb aquesta pràctica augmentaria la producció de gas i obtindríem una energia més barata. A més que implicaria una reducció del consum de Carbó i per tant disminuiríem les emissions de CO2.  Atònit.

Hi ha certs arguments que un cop arriben em generen per si sols desconfiança. Un d’ells és la necessitat de buscar l’alternativa pitjor com a pretext. Llegeixis “el gas natural procedent del fracking és bo perquè el carbó és dolent”.  L’altra, fa referència al que apuntava a l’inici: la necessitat de construir un escenari mai vist. És a dir, “tal idea seria bona si es complís a, b, c i d al quadrat“. S’ha assolit mai un marc regulador d’aquesta pràctica eficaç allà on s’ha practicat? No. Per tant, el risc segueix sent molt elevat, i si no, us recomano l’impactant documental GASLAND.

Per què no s’inverteix en les iniciatives existents, i remarco EXISTENTS, que tenen un impacte ambiental reduït i que només necessiten d’una inversió adequada per a la investigació i recerca per a fer-los útils i assequibles als grans consumidors d’energia.  Per què seguir assumint riscos amb pràctiques que tenen un potencial cost ambiental desmesurat, per què? No hem après de Fukushima?  No importen els protocols de seguretat, un accident és possible i les conseqüències en aquests casos són irreversibles. 

Han d’existir uns límits. Hem de poder mesurar a partir de quin moment no s’hauria de tolerar qualsevol projecte o acció humana. Entendria que en un hipotètic Món on fóssim capaços de controlar tot el que envolta el nostre esdevenir s’assumissin tots els riscos possibles. Però no és el nostre cas, som absolutament incapaços de preveure el que impliquen els nostres actes i per tant, posant en pràctica certes propostes obrim la porta a catàstrofes naturals i humanes que mai es podran compensar.

No hi ha compensació possible per a la potencial contaminació dels aqüífers, ni rebaixa dels preus de l’energia que sigui equiparable.

La Vida ha de ser la Mesura de Totes les Coses.

l’Optimista

Advertisements

4 thoughts on “La Mesura de Totes les Coses.

  1. Pregunta: quines alternatives? Si nuclear no val, no hi ha cap altra opció que sigui barata, escalable i pràctica. M´encantaria poder fer servir energia 100% neta, pero em de ser pràctics: ara mateix, no podem.

    • el pròxim post el dedicaré a les EXISTENTS, mentrestant però no puc deixar de remarcar el sense sentit d’un pragmatisme que pot acabar amb un accident que impliqui un cost ambiental i humà molt superior als beneficis que se li atribueixen a aquestes propostes.

  2. Retroenllaç: Serà Renovable o No Serà. | L'Optimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s