La Realitat segueix allà fora

El reguitzell d’innovacions tecnològiques  que acompanyen el nostre dia a dia ha modificat de dalt a baix el llenguatge, el ritme i les capacitats necessàries a l’hora de comunicar-nos i de participar en el Món.

El llenguatge ha anat evolucionant, formant-se i modelant-se en funció dels usos i les necessitats pràctiques de la societat. I, en tant que aquesta ha emprès una cursa vers assolir una comunicació immediata, tota característica lingüística que hagi estat percebuda com a contraria a aquesta via ha anat sucumbint a les pressions de l’entorn.

Cal tenir present que la transformació de la llengua segueix aquest patró d’emmotllament a les necessitats i usos dels seus parlants. I en la mesura que n’és un reflex, si es considera que aquesta evolució és negativa, pot ser caldria considerar atentament quin és el camí que està seguint la nostra societat.

A part de les qüestions merament lingüístiques, els espais virtuals oberts per tots aquests instruments desenvolupats en les darreres dècades han absorbit algunes de les necessitats socials de les persones. És difícil establir si qualitativament aquests entorns intangibles garanteixen un millor exercici de les llibertats informatives i comunicatives. Ara bé, el que si que resulta evident és l’increment quantitatiu pel que fa al ventall de possibilitats i recursos a l’hora de transmetre i rebre dades.

310px-Occupy_Wall_Street_Together

A través de la Xarxa, els individus han fet efectiu l’abandó de l’espai físic per reunir-se, compartir i participar des de la comoditat de la llar. Necessitat de reivindicar, d’intercanviar, de fer-se sentir i de prendre part de tot el que s’esdevé en el seu entorn, hom s’ha bolcat a aquests nous escenaris per exercir aquests impulsos i ha acabat assignant a aquest àmbit aitals tipus d’activitats.

Protegit en el bunker domèstic la persona s’expressa i es mobilitza. No s’ha desplaçat ni un cm del teclat del seu ordinador però ja ha recorregut tot el Món i part de l’Univers. En qüestió d’instants s’identifica, escolta i s’expressa, reconeix als seus iguals i emmarca clarament què i qui és clarament el que no desitja. Encara que, i el Món? On estava la realitat tangible, l’empírica, mentre ell/a voleiava pel cosmos virtual?

Quin impacte té que una gran quantitat de persones consensuï que hi ha una minoria en el món que acapara masses recursos, si quan deixa de maleir aquesta realitat, ja sigui via electrònica o física, es veu condicionat a servir-se d’unes relacions comercials, socials i polítiques que afavoreixen aquest 1% vs. el 99% amb el que s’identifica?

Les noves tecnologies han dibuixat un nou espai d’interacció i noves propostes comunicatives, però cal evitar assumir que per ser noves són més lliures o millors. Si passem per alt la inconnexió que hi ha encara entre aquests espais i la realitat, correm el risc de convertir Facebooks, Twitters, WordPress i de més en meres injeccions d’anestèsia que ens reconforten i ens satisfan, com si haguéssim fet alguna cosa per canviar, però en realitat no hem fet més que buidar-nos davant una pantalla tal com ho faríem en el divan vers el psicoanalista.

Aprofitem, exprimim i descobrim sense por, però sense oblidar que per molt borrosa que sigui la realitat en comparació la pantalla HD, segueix sent aquesta on ens toca viure i desenvolupar-nos.

l’Optimista

Anuncis

One thought on “La Realitat segueix allà fora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s