PAHs a PAHs

Així com en entrades anteriors ressaltàvem el pes i el protagonisme d’entitats civils com l’ANC i Òmnium a la capçalera de la columna independentista, avui toca plànyer la seva absència. No dubto ni un instant que aquestes no han deixat de treballar, que segueixen picant pedra i fent feina de formiga. Encara que hi ha un interrogant que espero que no sigui passat per alt: Per què ja no ocupen ni una sola pàgina de les portades de la premsa, la ràdio o la televisió?

El debat sobiranista segueix més present que mai en l’agenda política catalana, però tot aquell pes social i ciutadà que solien emprar per marcar una posició clara ha quedat negat i ocultat darrera l’espessa boira insuflada pels Partits Polítics. Després de tastar la glòria edulcorada de fer arribar les seves propostes i raons a les esferes més altes, sembla que pública i mediàticament n’hagin estat espoliades. 

Sincerament espero que no es permeti que tot el circ parlamentari anestesiï de manera permanent aquest motor de mobilització social. La pressió i la vigilància sobre el procés i els esdeveniments que es vagin succeint no han de cedir.

is-stop-desahucios

Lluny de voler provocar una comparació entre moviments ciutadans, doncs no em queda cap mena de dubte que en aquests casos es tracte de fronts complementaris. No voldria deixar de enaltir un cop més la increïble tasca de les Plataformes d’Afectats per la HipotecaTot i que no han deixat de patir el silenci dels mitjans de comunicació, encara que han estat abraçats per l’apatia dels partits polítics, les PAH han estat capaces d’extendre’s arreu del territori. Recollint, acompanyant, donant veu, donant suport, denunciant l’estafa escomesa per les elits extractives d’aquest país.

Aunque se vista de seda, mona se queda. I és que per molt de maquillatge lingüístic, per molt rimmel tecnocràtic i acadèmic que se li apliqui, la realitat no s’immuta i parla de manera clara: la crisis és el llacet amb el que s’intenta disfressar el que amb el temps segur serà analitzada com l’estafa al sector públic més gran viscuda.

Les PAHs no s’han arrugat i la setmana passada ja van anunciar que havien aconseguit el nombre de firmes necessàries per iniciar la Iniciativa Legislativa Popular per entrar al Parlament Espanyol la necessitat de regular la dació en pagament.

La tasca d’aquesta xarxa de suport és inqualificable i totalment contraposada a la duta a terme per l’Estat i les seves administracions.  Allà on els polítics només han sabut crear sistemes de dependència, les plataformes han creat espais de dinamisme i creativitat. D’ajuda mútua, de solidaritat i, especialment, de construcció de propostes, de recuperació del poder de decisió, d’inconformisme vers el fatalisme institucional.

La mà estesa que en alguns moment ofereixen els sectors adherits a la lògica institucional i política ha de ser considerada i atesa de manera condicional i sense por a ser enfrontada. Cal evitar que el Govern cregui possible engolir les demandes ciutadanes i digerir-les en les condicions i termes que els seus dirigents i els seus cercles pròxims considerin millors. No n’hi ha prou, i així ho representa de manera molt característica les PAH, en prendre un rol de denúncia i proclama.

L’Estat és un actor més i la seva participació no hauria de substituir ni reemplaçar el paper de cap moviment ni entitat civil. És necessari recuperar la voluntat de ser partíceps i protagònistes. 

Ho Volem Decidir Tot.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s