La Darrera Mà Estesa.

Fruit de la contundent intervenció d’Ada Colau en el si de la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats fa un parell de dies, moltes han estat les línies que diferents tertulians i opinòlegs han destinat en els diferents mitjans.

En la majoria dels casos sempre es comença en defensa de la portaveu de la PAH i s’enalteix la noblesa de la causa que defensa. Encara que de la mateixa manera que inicien les seves paraules en aquest sentit, molts d’aquests no dubten també en abocar-se a una defensa estereotipada i superficial de la democràcia com a única manera de donar sortida al malestar produït per l’estafa duta a terme pel sector financer amb connivència per part dels partits polítics. Llegeixo inclòs una demanda a Ada Colau perquè emprengui carrera política.

Però el discurs de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca sembla anar molt més enllà d’això. No és només fer de lobby en favor dels desnonats, no és simplement  pressionar fins assolir la dació en pagament. El missatge és molt més radical: no podem confiar en les institucions polítiques que avui ens representen. S’equivoquen els que s’emparen en la inqüestionable Democràcia com aquells que banalitzen una i altra vegada la Constitució.

La Democràcia no és el límit. L’Estat de Dret no és el límit. El límit és la dignitat i justícia. Quin sentit tenen uns Partits Polítics que no articulen la voluntat general? Quin sentit té un Estat del Benestar que no procura garantir els drets dels seus ciutadans sinó afavorir els interessos particulars i de lucre d’una oligarquia? La resposta és clara: el mateix sentit que la construcció d’aeroports sense passatgers.

Què passarà si, com sembla inevitable, la ILP que la PAH presentarà al Congrés dels Diputats és deixada de banda? Quina via deixen al milió de signants d’aquesta iniciativa legislativa popular? Què hi ha de més democràtic que el procés que estan construint les Plataformes arreu d’Espanya? 

Si la nostra democràcia no pot gestionar una veu tan clara i precisa com aquesta, no calen més raons per declarar-la obsoleta. La crida de fons d’aquest moviment social és clar i va directe al cor del sistema: les lleis, els polítics  i l’estat són només una eina, un instrument per assolir una organització social que ens acosti a l’equitat i la justícia. Si aquestes institucions no són capaces de fer-ho estant condemnades a una cruïlla de la qual no podran escapar-ne. A una banda s’obre el sender del canvi i la transformació cap a un model que respongui a les necessitats de la ciutadania. L’altra porta a l’agitació creixent, a l’augment de la tensió social i a l’imprevisible esclat dels que aviat ja no tindran res a perdre.

La ILP empesa per la PAH és molt més que una llei, qui sap si és la darrera mà que els moviments socials estendran a la política i a les institucions democràtiques per demostrar que poden honrar el seu nom.

l’Optimista

Advertisements

2 thoughts on “La Darrera Mà Estesa.

  1. Per la ILP estaven ocupats acceptant la de aixecar la prohibició de les curses de braus a Catalunya! Que és evident que és un problema molt més important per Espanya ara mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s