La MARCArització de la Política.

L’actual període de metamorfosi que està vivint el nostre sistema d’organització i administració d’allò que en el seu moment fou considerat la res publica, està mostrant de manera intensa les característiques dels tipus de procediments que utilitzen els nostres representants.  

Aquesta etapa de canvi, altrament batejada com “la Crisis”, està desvel·lant nítidament la font d’inspiració, o en tot cas la base comuna, de les estratègies comunicatives dels dos grans espectacles que amaneixen la quotidianitat del nostre país: el fútbol i la política. 

Preneu la portada i els continguts del diaris “generals” i la premsa esportiva. El patró és el mateix: l’especulació. Difícilment hi trobareu la descripció i la narració objectiva de fets o esdeveniments. Tot el contrari, l’important és jugar amb la fantasia, amb la imaginació, amb tot allò que no es sap però que si s’estimula de manera adequada tothom és capaç d’imaginar i pensar com a possible.

aaaa

En un costat uns parlen de converses i baralles internes dins un vestidor. De negocis secrets amb agents i equips d’altres llocs del planeta. De despeses extraordinàries i sous inquantificables.  A l’altra, les baralles i les conspiracions succeeixen en els passadissos dels Parlaments i les Administracions. Les acusacions volen cap a tots costats i desprenen tota la gamma de colors. Encara que en tots els casos només hi ha una olor, o més aviat una fortor. Una pudor a rònec, a podrit. A ambient on fa anys i panys que no hi circula l’aire oxigenat i ple de vitalitat.

En ambdós casos el desenllaç sempre resulta incert i sol ser ben diferent al narrat durant setmanes i mesos en les pàgines dels rotatius. El que semblava imperdonable és oblidat, aquell fitxatge tan necessari acaba resultant superflu i aquell suposat lladre de guant blanc acaba exercint la seva activitat sense ni tan sols un judici o una investigació que aclareixi res del reclamat per tothom.  S’omplen pàgines i pàgines d’invencions relatades com certeses, com a esdeveniments inevitables. Però al final tot segueix igual.

El perfeccionament de la lògica Lampedusiana ha arribat al seu clímax. Ja no cal que tot canviï per a què tot segueixi igual. Ara només cal convertir-ho en carn de la premsa, la ràdio i la televisió durant uns mesos i l’avorriment ens conduirà a l’apatia necessària que ens acostarà al continuisme fidel.

La recomenació de l’autor d’aquestes línies és clara: no dongueu credibilitat a aquells mitjans que presumeixen de seriositat i veracitat. On no hi ha transparència ni accés a les fonts de les quals beuen no hi pot residir ni l’objectivitat ni el desinterés. Si voleu entendre millor el que s’esdevé en el Món no deixeu de llegir els entranyables detectius de la TIA o la Mafalda.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s