…Nunca Positivo!

Nunca positivo, siempre negativo! exclamava a un periodista un dels molts entrenadors holandesos que han dirigit la banqueta blaugrana. I aquesta màxima, seria fàcilment utilitzable com a resum de les capçaleres dels mitjans de comunicació que ens narren l’actualitat. 

Com a exemple d’aquesta deriva destructiva i pessimista dels mitjans, avui ens centrarem en fer un repàs express de la portada digital del Diari de Girona d’avui.

images

Aquests són els 5 primers titulars que llegim de dalt a baix: “Torramadé només admet que va tocar la mà, l’espatlla i el genoll de l’exassessora”, “La CUP aposta pel vot negatiu als pressupostos de Girona”, “El TSJC imputa Xavier Crespo per suborn i prevaricació”, “L’INE confirma que l’economia espanyola ha caigut un 0,8%”, “Uns 10.000 gironins han passat com a mínim dos anys sense feina”. I si seguíssim desgranant la resta de notícies, no milloraria la perspectiva.

Tots, absolutament tots els titulars van enfocats des d’una narrativa totalment alarmista i inquietant. Ni una sola notícia que reconegui el funcionament de la justícia o que la feina s’està duent a terme de la manera que està establerta per llei. Ni un sol reconeixement a les “altres cares” de la moneda. 

Quines altres? Una podria ser que els corruptes no quedaran impunes. O també es podria explicar com una formació política intenta fomentar una participació activa de la ciutadania davant una decisió cabdal. O fins i tot, seria molt encoratgedor llegir com certes empreses, i iniciatives locals estant prenent forma i fent un esforç per aixecar el cap. I per què no, parlar també de tots aquests ciutadans, que tot i no treballar, s’aboquen al treball social voluntari per almenys no quedar-se atrapats en la presó del sentiment de buidor. 

Les notícies no són una matèria objectiva. Són els mitjans els que escullen quina és la lectura dels fenòmens socials i que esdevenen en el país que han de ser considerats com destacables. I en la mesura que es centren en ressaltar tots els aspectes desoladors, prenen un rol actiu a l’hora d’edificar una visió del nostre dia que ens enfonsi en una espiral de desconfiança i de desesperació.

Cal una proposta comunicativa que no obviï els problemes que succeeixen en el nostre entorn, però que sigui capaç de transmetre’ls des d’una perspectiva que generi confiança en la superació d’aquests.

Ser crític ha de ser més que una afiliació al NO com a resposta a tot.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s