Ellos Dicen Mierda..

Quina qualitat sobra avui en dia en el si dels opinòlegs, polítics i demés “llepamitjans” de l’actualitat? el Cinisme. I per aquest no entenc  l’escola d’Antístenes, sinó que em refereixo al que el diec defineix com: adj. [LC] [FS] Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals. O com molt barroerament cridava La Polla Records: Ellos dicen Mierda y nosotros Amén..

Habitualment, quan es tracta de parlar dels temes més propers, ja sigui corrupció, desafecció política, etc.. la capacitat crítica d’aquesta ja sol ser bastant superficial i menor. Es solen emprar les frases clau: “no tots els polítics són iguals”, “són casos aïllats”, cap qüestionament seriós i intencionat cap a l’estructura d’un sistema que no para de produir residus. I quan el sistema de tractament de residus (altrament conegut com Justícia) no funciona, no cal ser un reconegut acadèmic per preveure el que pot passar.

El que realment m’impacta és quan el tema a debatre neix en terres llunyanes, aquest cinisme, aquest menyspreu, pren una dimensió i una intensitat desmesurada. Segurament, Hugo Chávez no ha estat el dirigent ideal que molts mitjans acrítics han postul·lat sovint. I tot i que no em penso extendre a repassar les dades referents a la seva gestió, no em pot deixar de sorprendre la facilitat amb la que l’establishment occidental s’anima a parlar d’ell en termes de Populista i Demagog.

I si fóssim tant exigents amb el nostre país? És realment vergonyós escoltar el cor de veus acusant a líders com el veneçolà d’aprofitament de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici propi. I els nostres polítics què fan? I tot aquest exèrcit de polítics professionals que només serveixen a l’interés partidista i la seva única habilitat és la fidelitat incondicional?  Com els hauríem de qualificar a aquests?

No hi ha res de dolent en tenir una actitud crítica amb tot el que es planteja, però resulta perillòs negar tot el que funciona en una lògica diferent a la nostra, i ser compassius i passius vers allò que es dona en el si de la nostra societat i que mereix qualificatius tan o més durs que els emprats amb els de fora.  Si no prenem una determinació clara en aquest sentit correm el risc seriós de convertir en els nostres mitjans de comunicació en un tira còmica i de sàtira a la qual ni el Jueves li podrà fer ombra. Deixem de fer el ridícul, si us plau.

l’Optimista

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s