En diuen Competitivitat…

Baixen els salaris, redueixen les plantilles, disminueix la cobertura dels serveis públics, augmenten els impostos… o com diuen els “experts” Espanya guanya competitivitat. D’entrada, si algú ens parla de ser més competitius, difícilment cauríem en el sentiment de malestar. Tot el contrari, pensaríem que hi ha millores en les condicions de vida, en les expectatives laborals. Competir millor ens hauria de permetre ser capaços de generar més recursos i ampliar les nostres possibilitats. 

Res més lluny de la realitat. Competitivitat en l’argot de l’economia que es pregona en aquests temps ve a dir que toca “xinificar”(i disculpeu-me l’expressió) la nostra producció. Vol dir mantenir o augmentar els marges de beneficis dels inversors a costa de la reducció salarial. Implica incrementar la produccció degut a la intensificació de les jornades i no a la millora de les condicions tècniques ni de formació en la força de treball. La competitivitat ha esdevingut aquella paraula bensonant que serveix per disfressar i justificar l’existència de l’explotació infantil i de l’esclavatge contemporani. 

08-06

I tot plegat per què? Diuen els “tècnics” que millorar la Competitivitat  ens permetrà guanyar llocs de treball, recaptar més, reactivar el consum i així tornar a entrar en la cadena d’esdeveniments que tots ja coneixem. Doncs ja sabem quines són les conseqüències d’aquest model: increment de consum, millores salarials, bombolles, esclats i sanTornem-hi. O pot ser, ens amaguen l’altra possibilitat que és que no tornaran a millorar les condicions i que el nostre país és un dels escollits per viure en aquesta nova situació de precarietat institucionalitzada indefinidament. 

Qui hauria de voler incorporar-se en el Món Laboral amb aquestes perspectives? Quin incentiu podríem trobar per esforçar-nos en fer-nos un lloc en el si de la societat a través de les vies regulades: treball, estalvi, deute..?

Competitivitat hauria de ser l’habilitat de treure profit de manera sostenible i digne dels recursos del seu país. Del desmesurat nombre de treballadors qualificats necessitats d’un espai i una oportunitat per desenvolupar les seves habilitats, de l’experiència cooperativista dels seus emprenedors. I no el procés d’extracció de rendes al qual s’està sotmetent als treballadors.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s