La Societat Existeix, ho sento Margaret.

Com és habitual quan es mor algun personatge públic que va marcar de manera intensa algun període de la història, aquests dies trobem en diversos mitjans una àmplia mostra d’alguns d’aquests fets que van marcar d’una o altra manera l’existència d’aquest personatge en la memòria col·lectiva. Margaret Thatcher ha mort i molts es centren en l’anàlisis de la seva vida política, del seu rol actiu vers la lluita contra els sindicats i tot allò que fés ferum a drets socials.

descarga Del reguitzell de cites que Thatcher ens va deixar en vida, la que més em va impactar la primera vegada que la vaig llegir fou “no existeix la societat, només homes i dones i famílies”. I per tant, des d’aquesta òptica, tot allò que intentés defensar un interés fonamentat en l’existència d’un col·lectiu o quelcom que englobés més que els individus i les famíles, era innecessari. Com de manera molt contundent desgrana la Doctrina del Shock de Klein, aquesta visió del Món fonamentada en unitats desvinculades les unes de les altres, entre les quals les relacions que s’estableixen no requereixen d’altra recurs que els diners per viure , està vivint un procés d’expansió intensiu a través de guerres, desastres naturals i d’altres “shocks”. 

Afortunadament, aquests mateixos shocks, aquestes crisis, ens estant demostrant que Thatcher s’equivocava, que l’humà no és un ens solitari i individualista. Tot el contrari, és un animal gregari, social, que crea vincles de simpatia, amor i odi vers els seus congèneres. I que aquests llaços afectius el condueixen a dibuixar un o altre tipus d’ordres grupals a través dels quals intenta satisfer les seves necessitats. Les crisis ens estant ensenyant que els diners són un recurs limitat, i que la seva utilització com a motor d’interrelació social és profundament limitada. Doncs la seva presència en el si de les nostres vides depèn d’unes poques mans, d’unes poques institucions que no responen a res més que el seu interés lucratiu i particular.

La Crisis ens està recordant que som molt més que un individu, que formem part d’un teixit humà molt més extens que les fronteres de les nostres pells. I és gràcies això i no gràcies a cap tipus de política ni proposta empresarial que les estadístiques oficials no ens poden explicar perquè tot i l’atur desmesurat la gent segueix tirant endavant, doncs l’ajuda i el suport mutu no es poden quantificar, no tenen equivalència en € ni cotitzen a borsa. Monedes socialsbancs del tempsplataformes i moviments socials diversos… són una mostra representativa d’allò que Margaret Thatcher no és que no veiés, sinó que volia eliminar: La Societat.

Encara que s’equivocava, no només podem afirmar amb rotunditat que existeix, sinó que tota aquesta convulsivitat està resultant ser aquella sacsejada, aquella massatge cardiovascular d’última hora que necessitava per retrobar-se el pols i aixecar-se amb força.  La Societat és viva i no té cap intenció de deixar-se enfonsar. 

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s