Va Com Vull, Com Volem.

A través de les ones de Ràdio Vilablareix m’arriba una cançó que durant uns minuts m’atrapa. Una veu tranquil·la però contundent em regala un bon grapat de versos que no fan altra cosa que apartar-me amb força del que m’ocupa, i m’empenyen a escoltar més atent el que aquesta m’aclame.

M’embolcallen i tot i la distància en el temps, em connecten, de manera directa, amb el sentir col·lectiu d’un país i d’una societat que segurament ja estan farts de sentir el “va com va”, del és l’economia, és el deute, és com és.

En el darrer sospir, la veu d’Ovidi Montllor exclama amb força:

“Si jo ja m’he cansat d’anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.”

Que imprescindibles són aquestes veus.

l’Optimista

Advertisements

One thought on “Va Com Vull, Com Volem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s