Reciclant la Ciutat

Caminant molt ben acompanyat pel Carrer Migdia de la capital Gironina, un cop passem la cruïlla amb Emili Grahit, la Senyora Àngels m’explica com era aquell espai uns anys enrere. Com en tants altres sectors de la ciutat i de tantes altres ciutats del Món, les darreres dècades han estat caracteritzades pel creixement de l’urbanització dels espais rurals que es trobaven circumdant la població i traslladant les indústries que en el seu moment es trobaven a les afores a polígons més allunyats.

Uns minuts més tard, arribem al que avui és el complex d’habitatges els Químics, el qual encara guarda la immensa xemeneia en record a les fàbriques que en aquell lloc hi havia. Un cop deixem els Químics enrere, ens trobem amb diversos descampats abandonats. les voreres i els carrers estant perfectament asfaltats, però res indica que aquelles grans superfícies esdevinguin res del que segurament s’havia planificat en els anys de la bogeria constructora.

bleda

A dia d’avui, no són més que grans acumulacions de deixalles i residus de la construcció i l’obra, l’Àngels m’explica que durant mesos s’hi va està abocant camionades i camionades de materials. Diu la xafarderia del barri que provenien de les obres que es duien a terme en la construcció d’un hotel més enllà de l’Hospital Trueta.

Avui en dia, em comenta, aquell espai només és emprat per gent que hi porta a passejar els seus gossos. Jo li dic a l’Àngels que s’equivoca, que a dalt dels terraplens hi ha alguna cosa més. Junts ens enfilem al turonet i descobrim el que l’alçada ens impedia de veure: l’Horta dels Químics. Amb l’arribada de la primavera, un grup de veïns del barri i d’altres afectes al projecte han decidit reciclar el terreny.

El que fins fa 4 setmanes no era més que una bardissera, poc a poc s’està convertint en un espai dividit en llits de cultiu amb alguns planters de carxofera i col, i un bon nombre de brots de tot tipus de plantes que ja comencen a germinar: patates, enciams, rúcula, blat de moro, calèndules, caputxines… Avui no veiem més que la perspectiva del que pot ser, la paciència i la dedicació faran possibles que la metamorfosi es completi. La proposta, transformar un espai abandonat i en clar desús en un espai de trobada pels veïns de la ciutat. Emprar el recurs productiu i pedagògic de l’hort per fomentar el reaprofitament d’un espai públic que un cop ha perdut el seu valor lucratiu és rebutjat.

Espais com aquest i l’urbanització fantasma de Domeny mostren una realitat cada cop més visible a la nostra ciutat. Terrenys que pretenien esdevenir part del negoci immobiliari i que ja difícilment seran emprats per tals empreses. Quin ha de ser el seu ús? Es permetrà que aquestes parcel·les quedin sense cap utilitat ni fi? Un homenatge al buit? 

Poden ser horts i poden ser un bon grapat més de propostes. L’espai hi és, la gent també, cal prendre la iniciativa i reciclar tot allò que ha esdevingut caduc i que necessita ser reconvertit en alguna proposta d’utilitat pel conjunt de la ciutat.

l’Optimista

Anuncis

One thought on “Reciclant la Ciutat

  1. Un gran exemple, justament, de les coses que “van com van” fins que volem que “vagin d’una altra manera”. L’enhorabona pel post i molt especialment l’enhorabona “pels que han decidit reciclar el terreny”.

    Seguim endavant, que com més alt sigui el turó, major la perspectiva dels espais transformats i a transformar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s