Formació vs Educació (I)

Aquesta setmana hem sabut que aquest abril s’ha registrat un descens de les persones inscrites a les llistes de demandants d’ocupació, dada que es contraposa a l’increment dels aturats de la EPA. Personalment i lluny de les interpretacions victorioses dels governants d’aquest estat de pandereta, que a les portes de la temporada estival es redueixi el nombre d’aturats no és cap novetat i particularment, m’interessaria saber quanta de la gent que estant perdent els seveis d’ocupació és per contractació i quin nombre és perquè desisteix i no segueix a les llistes. Per això segueixo considerant més creïbles les dades de la EPA que contemplen les xifres de tota la gent en edat de treballar.

Més enllà d’un anàlisis sobre les metodologies de comptabilitat i anàlisis de la ocupació, les línies d’avui van centrades en el sentit de les institucions educatives. Històricament, una de les reivindicacions dels moviments de treballadors ha estat l’exigència d’un servei educatiu públic que ajudi a diluïr les diferències de nivells formatius per qüestió de classe social. Amb l’extensió de l’educació gratuïta a tots els ciutadans, semblaria que alguns confonen, des del punt de vista l’autor d’aquestes línies, el sentit de les institucions acadèmiques. Ha de ser l’Escola i la Universitat un espai centrat a nodrir de mà d’obra qualificada a les necessitats del teixit empresarial? És necessari adequar l’acadèmia a les necessitats productives? Cal renegar de tot el coneixement i les disciplines que no generen lucre? O han de ser les aules espais centrats en la formació de ciutadans amb vocació de dur a terme els reptes personals i socials que els inquietin? o entorns d’estímul i d’investigació des d’on imaginar el que avui és iconcebible? 

20120111_0508emp_formacio_2

Les institucions educatives han de ser entorns que posin les bases per a la construcció d’un capital humà preparat per resoldre els reptes que es plantegin. Siguin quins siguin. Espais que no han de quedar adscrits a les necessitats dels teixit productiu. És més, en tot cas seria necessari que les empreses i les entitats públiques s’actualitzessin en funció dels coneixements elaborats per aquestes. L’abús en la rigidesa i l’especialització de les estructures educatives ha minvat clarament la nostra capacitat de fer front a les necessitats que la nostra societat té. Abús que està generant una corrent de reformes clarament encaminades a fer perdurables només les disciplines amb caràcter  direcament lucratiu

No necessitem una Universitat adaptada a les necessitats de l’Estat i les Empreses, requerim d’una acadèmia creadora i estimulant, capaç de reflexionar i qüestionar totes les àrees de coneixement. Si volem formar treballadors eficaços i eficients invertim i desenvolupem de manera conjunta (Estat i Empreses) en l’estructuració d’una formació professional que s’ajusti a la realitat de les demandes de l’empresariat. En la mesura que no siguem capaços de mantenir al diferenciació d’objectius de les dues entitats, contribuïrem a la elitització de les aules i ens negarem la possibilitat construir una societat capaç de produir tan a nivell material com a nivell intel·lectual i d’investigació.

(…)

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s