Perquè m’agrada el Bàsquet Europeu.

Hi ha certs nivells en els quals no hi ha res a dir sobre la superioritat de la màxima competició de bàsquet de Nord Amèrica. Com en la resta de disciplines que es practiquen en aquesta part del Món, el nivell d’inversió econòmica i capacitat de convertir l’esport en negoci es absolutament incomparable a la resta de països. Així com l’estructuració d’un sistema d’estímul i de preparació física que genera com cap altra els millors competidors (que no esportistes) del Planeta. En Marca, Producció Mediàtica i Competitivitat Individual (generadors de mites) no hi ha res dir.

Ara bé, en dies com ahir, després de veure la primera semifinal de la Final Four de l’Euroleague entre l’Olympiacos i el CSKA no puc sentir més que plena admiració per la nostra manera d’entendre aquest esport d’equip en clara contraposició a la nordamericana. Cap jugador ha acabat amb xifres estadístiques descomunals, cap equip ha exhibit un encert anotador especial, és més, podríem dir que inclòs ha estat pobre per les mitjanes que mou la competició.

Ha estat un mal partit llavors? Un partit avorrit? Res més allunyat de la realitat. Ahir vam poder veure la importància del col·lectiu versus el cúmul d’individualitats, sobretot en defensa. Ha estat un autèntic espectacle veure els relleus defensius de l’equip grec, l’anticipació constant, la lluita en el rebot davant un equip clarament superior en l’aspecte físic. 1 per 1, el CSKA presentava millors perspectives, però si una cosa ens permeten els esports d’equip és  descobrir com des del treball cooperatiu i ordenat el conjunt suma molt més que l’acumulació de les parts. No ha estat necessari el geni d’Spanoulis, la implicació i la responsabilitat de cadascun dels jugadors del seu equip ha marcat la diferència davant d’un equip que en cap moment ha respòs a altra cosa que el “cadascú fa la guerra pel seu bàndol”.

Un sol equip NBA anota regularment casi el mateix que els dos equips que ahir van disputar aquesta semifinal. Encara que difícilment veuran (ni tan sols crec que els interessi veure-ho) una defensa col·lectiva com la de l’equip del Piraeus. L’obsessió per convertir en producte tot allò que toquen els promotors esportius de l’altra banda de l’oceà no els permetrà apreciar la força d’un grup així, l’agitació que pot sentir un aficionat quan veu l’equip que porta anys i panys jugant amb el nom de la seva ciutat, aplaudir un jugador que marca diferències sense destacar en cap apartat estadístic. 

Si voleu veure Highlights i les exhibicions físiques més espectaculars, així com deixar-vos enlluernar pel glamour d’uns jugadors elevats a herois, la NBA és la vostra lliga. Ara bé, si us interessa la diversitat tècnica i tàctica, la passió que només poden generar els vincles identitaris i el joc col·lectiu no hi ha res com el joc del vell continent.

En aquest sentit jo no en tinc cap dubte, soc europeu de pura cepa.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s