Nous Lideratges: Joves i Femenins.

A la secció de Debat de l’Ara d’ahir Diumenge 19 de Maig de 2013 arribo a un article de l’Elvira Altés: Nous lideratges per a una nova societat (article per subscriptors). En les seves columnes, aquesta investigadora en comunicació i gènere ens relata l’aparició d’un important nombre de dones al capdavant de diversos moviments socials i entitats. I entre d’altres coses, ens descriu els trets que aquestes comparteixen així com la força que representen, la reivindicació dels “tradicionals valors femenins, com el respecte i l’atenció cap a les persones, el valor de la cura per tothom (…)”.

images

Sense entrar-hi més profundament, coincideixo amb aquest relat d’una actualitat que  qüestiona els valors que fins ara han marcat l’autoritat i el lideratge. Aquesta imatge d’un líder poderós, dominant, jeràrquicament vertical, masculí (inclòs quan l’exerceixen dones), arrogant i incapaç de reconèixer l’error. Les escenes de gran part dels Partits Polítics i Bancs ens donen perfils clarament alineats en aquest sentit: homes, nascuts a l’estat, més de 50 anys, pocs mèrits, poc debat i molta fidelitat estructural.

Amb aquest perfil, no és d’estranyar que els més afectats per l’apocalipsis bancari siguin els joves, estrangers i dones (no m’atreviria a establir un ordre d’afectació). Doncs són clarament els mancats de representació en els pols de decisió. Davant aquest panorama, i des d’aquesta perspectiva  de replantejament dels valors del lideratge, crec molt recomenable que dediqueu uns minuts al debat a tres bandes organitzat pel Programa Singulars on hi van participar Robert Tornabell, Jonathan Tepper i Ada Colau.

Deu minuts seran suficients per observar les friccions entre aquesta manera d’entendre el procés d’encarar els reptes que sorgeixin.  Per un banda el Sr Tornabell, el rol dels darrers anys, opac, sense donar masses dades, demanant confiança en els experts i en les institucions, una por desmesurada a sentir el més mínim descontrol.  Al seu costat Jonathan Tepper, mèrits acadèmics, jove, atrevit i inconformista amb l’oficialitat. Desafia l’autoritat dels qui no han sabut fer valer els coneixements que se’ls pressuposava. No mostra cap temor a mostrar d’una manera analítica que hi ha més d’una via, més d’un expert. El jove desautoritzant al gran. Finalment, l’Ada Colau, afegint la perspectiva femenina, baixant-nos a la realitat, a peu de carrer, on la teoria que defensa “l’establishment” genera pobresa i tota una sèrie de condicionants dolorosos  per a gran part de la població general i que els acadèmics, des de les altures, disfressaran amb el nom d’externalitats negatives.

L’abús d’una tipologia de rol ens ha conduït a la situació present, caldrà que seguim aprofundint en la perspectiva d’aquells qui han quedat al marge del sistema per reequilibrar la balança.

Els nous lideratges han de ser joves i femenins. 

l’Optimista

Anuncis

2 thoughts on “Nous Lideratges: Joves i Femenins.

  1. Como recurso para construir una entrada del blog, puede valer, aunque la ergumentación es inconsistente. Conozco a Robert Tornabell desde hace años y su figura no encaja en el estereotipo que inventas para tu argumento. No se si te das cuenta, pero últimamente cada vez prolifera más el argumento de que los de mas de cincuenta, en general, no valen para este nuevo mundo (¿de optimistas?) . Es muy superficial este punto de vista. Lo que ocurre en este programa es que Roberto tiene unos ritmos para argumentar que no son de debate televisivo. Creo que no es necesario apostar por las mujeres jóvenes en base a generalizaciones sobre la edad, atribuyendo estereotipos de liderazgo chusco a los que no son jóvenes. Sólo añadir que amplíes información sobre los méritos académicos del Sr. Tornabell.

    • 1.- En cap moment la intenció de l’entrada és atacar un o altre personatge sinó rols i papers en la societat. En aquest sentit enllaço informació de cadascú dels nombrats perquè tothom qui vulgui explori i trobi més informació al respecte.

      2.- Respecte amb el tema “No se si te das cuenta, pero últimamente cada vez prolifera más el argumento de que los de mas de cincuenta, en general, no valen para este nuevo mundo (¿de optimistas?)”. Totalment d’acord, prolifera aquesta idea i en cap cas dic el contrari. Simplement faig una descripció superficial de les figures que apareixen en els llocs directius d’empreses i altres entitats. En tot cas segurament hagués estat bé mencionar-los i no deixar entendre que no hi ha homes de més de cinquanta en situació d’exclusió.

      3.- La voluntat de l’autor no era dir: Tepper i Colau bé, Tornabell malament. La idea era aprofitar l’escenificació del debat on cadascú va jugar un rol, que al meu entendre representava algunes de les qüestions plantejades en l’article mencionat al principi de l’entrada. Quan parlo de joves i femenins, no em refereixo a <30 i Dones, em refereixo a rols que prenen les persones en determinades situacions. En la darrera frase de l'entrada intento donar entendre que necessitem equilibri entre aquestes actituds.

      4.- I no menys important, moltíssimes gràcies per comentar l'entrada, criticar, posar en dubte, qüestionar, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s