Sí, és Ideologia.

En la mesura que el Món canvia i s’esdevenen fets diversos, el llenguatge varia creant nous mots per als nous conceptes o carregant nou significats a les espatlles de vocables ja existents que abans no gaudien d’aquest sentit. L’exemple més clar dels darrers anys en el nostre país el trobem en la Indignació o els Indignats. Uns anys enrere aquestes paraules no ens haurien transportat com ho fan ara a l’ocupació massiva d’espais públics ni a la reivindicació social. Segurament s’han emprat més aquestes paraules en els darrers dos anys que ens els anteriors deu.

Una altra paraula que segons la meva percepció està variant profundament de significat, i en aquest cas en un sentit pejoratiu, és IdeologiaEn diverses oportunitats, ens trobem en situacions on les crítiques que es fan a certes propostes de llei es fonamenten en un argument: és idelògica! (1 i 2). Com si per se la ideologia fós negativa. Òbviament respon a una ideologia. El que pot ser genera més malestar per a la resta de perspectives polítiques i ideològiques és quan una  proposta té la capacitat d’imposar-se a les altres sense mediació de cap tipus. Com pot esdevenir en els casos de majories absolutes i dictadures.

ideologia

És possible no tenir ideologia? Existeixen les decisions purament tècniques? Què és la Ideologia? 

El concepte d’ideologia té dues parts bàsiques: 1) f. [FS] [PO] Sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials que configuren la visió de la realitat (Font). i 2) Un programa d’acció que ens permeti acostar-nos a aquest sistema d’idees que hem descrit com a desitjable.

Per tant, és possible no ser ideològic? No estem tots atrapats en uns criteris i uns valors que configuren la nostra manera d’entendre com és i com voldríem que fós el Món? I no és funció d’aquests que aprenem i desenvolupem les eines per intentar assolir-lo? Negar l’existència de la ideologia en totes les vessants de la nostra societat és negar la subjectivitat d’aquestes i a la vegada, la possibilitat de debatre sobre elles.

Pot ser seria hora de deixar de treballar per difondre una imatge d’una realitat objectiva i analitzable des de la neutralitat i acceptar la condemna a la subjectivitat a la que estem sotmesos. No podem evitar ser parcials i tendenciosos, llavors deixem de veure-ho com una cosa negativa i treballem per construir una manera de relacionar-nos políticament, econòmicament i socialment que fomenti les capacitats de generar acords entre aquestes posicions diverses i aparentment centrífugues.

Necessitem més ideologies i més punts de vista, més alternatives, més propostes, més diversitat. I sobretot, el que necessitem són millors habilitats per relacionar-nos des del respecte i la voluntat d’arribar a un acord amb aquells qui, car ens molesti, són els nostre veïns. 

l’Optimista

Advertisements

One thought on “Sí, és Ideologia.

  1. Aquest post m’ha fet pensar en un dels “materials” que dedicàrem al llavors il·lustre degà de la Facultat de CCPP i Sociologia de la UAB. Segur que et sonarà 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s