Sense els Veïns, no hi ha Horta

Tot just passen les 09:30 del matí i una trucada d’un telèfon que no conec em porta una veu que sí identifico que em dona una notícia d’alerta: hi ha una brigada de jardiners amb tractor inclòs que es troba segant i arrasant tot el que es troba en el solar on hi ha l’Horta dels Químics.

Em preparo i en 10 minuts surto de casa i accelero al pas cap allí. Tot i el temor i el neguit de pensar que en uns minuts es pot acabar amb la feina de 3 mesos, no puc evitar sentir-me content per la trucada d’avís. La Maria i jo som membres de la mateixa entitat social, però no ens coneixem prou com per haver-nos donat mai el telèfon. Així que no deixa de sorprendre’m les gestions que de bon matí ha fet per localitzar el meu número quan, des de la seva finestra, ha vist les màquines. Ella no sol venir a treballar a l’hort, però un dia em va fer saber que des de la finestra compartia el nostre projecte i que d’amagat, m’havia plantat julivert en un raconet.

07062013117

Arribo al solar, i des del carrer em temo el pitjor. Veig un tractor donant voltes arreu del descampat i em dic a mi mateix que ja és massa tard. Pujo al terraplè on es troba l’hort i no em puc creure el que veig. El tractor  ho ha desbrossat absolutament tot, tot, excepte l’hort.  Els llits de cultiu intactes, ni una sola rodera.  

M’acosto a l’itinerari que segueix la màquina i li faig una senyal al conductor. Aquest s’atura, para el motor, m’obre la porta de la cabina i em somriu. Jo li dono les gràcies i ell em respon que si els seus superiors no li diuen el contrari que no em preocupi. Que ell també és veí, que fa temps que ens veu treballar allà, i que li agrada veure’ns. Que no patim perquè difícilment s’hi construirà res allà en molt de temps i que cap dels que allà estava treballant tenia intenció de destruir aquell embrió que s’estava gestant.

És possible que mentre escric aquesta persona hagi rebut l’ordre de passar-hi per sobre. Pot ser no avui, pot ser un altre dia no tindrà l’oportunitat de fer-nos el joc. Però la sensació d’acolliment i recolzament per part de gent amb qui mai hi has tingut contacte directament m’omple d’una satisfacció increïble.

Abans de marxar miro cap a la finestra de la Maria i allà la trobo. Somrient d’orella a orella i recordant-me que podem comptar amb la seva vigilància, que tan de bo ens hi poguem quedar molt de temps.

Avui l’Horta dels Químics es sent més acollida i també més compromesa en seguir evolucionant i esdevenir un espai millor. I sobretot un espai que segueixi gaudint de la tendresa dels seus veïns.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s