Decidim Cada Dia.

Avui que tots mitjans de comunicació del país en van plens (1), s’em fa difícil no sentir-me aliè a tot aquest procés que s’ha acabat anomenant “Dret a Decidir”. Tantes voltes i tirabuixons ha donat el tema de la voluntat de fer un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya que al final un no sap ben bé què defensa qui o qui vol fer exactament què.  L’absurd arriba a tal punt que un pot acabar pensant que això de decidir necessita molts preparatius, que és una cosa excepcional que es dona comptades vegades.  Una espècie d’eclipsi solar pel qual s’ha de viure una particular travessa del desert per només tenir-ne l’oportunitat.

Personalment, i vist des d’aquesta estranyesa que em provoca el procés, semblaria que l’únic que es vol tenir l’oportunitat de canviar són els límits territorials i demogràfics sobre els que els de sempre, els partits polítics i altres personatges i institucions amb capacitat d’intercedir en el sistema democràtic, puguin seguir decidint. Semblaria que si ho delimitem d’una manera diferent, la qualitat democràtica dels partits d’àmbit català millorarà. Que els mecanismes de gestió pública i municipal seran més eficients, que tindrem més capacitat de decidir sobre algunes de les vergonyes que a diari ens assetgen (pisos buits) (immigració forçosa).

images

Escollir és una acció a la qual hom s’ha vist forçat des del moment en què va tenir l’oportunitat de pensar més enllà dels seus instints. En el punt en què va poguer veure més enllà de les pulsions inconscients va prendre la capacitat de seguir-los o de buscar-ne alternatives. Cada dia ens trobem plens d’actes d’elecció, els quals comporten de manera més o menys directe una serie de repercussions que ens condicionen més o menys positivament o fins i tot ens perjudiquen. Ja sigui en actes més clarament de consum a través dels quals financem pràctiques socials i ecològiques d’una o altra qualitat. O a través de la nostra relació amb la societat: quan votem, quan participem o no en col·lectius, AMPA’s, associacions, etc. Quan treballem en unes o altres condicions, quan ens relacionem amb els nostres amics, familiars, coneguts, veïns d’una o altra manera…

El dret a decidir no necessita d’una estructura/construcció determinada, no precisa de la conjunció astral i planetària. El dret a decidir és connatural a nosaltres i només requereix de la voluntat de ser exercit. De fet no és ni un dret ni una possibilitat. És un deure ineludible. Cada dia ens toca decidir, només podem escollir si aquesta elecció la farem de manera conscient o intencionada, o deixarem que siguin tercers qui prenguin aquesta potestat.

No cal més que la nostra voluntat per exercir aquest dret que tantes cimeres, pactes i reunions sembla que necessita. Cada dia decidim.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s