Visca la BiciRevolució!

A través d’un interessant article de la BBC News m’introdueixo als motius que van portar a Holanda a esdevenir la capital del transport a pedals. Fins a arribar al punt que en llocs com Amsterdam o La Haya esdevinguin ciutats en les quals el 70% dels desplaçaments són realitzats en bicicleta.

Screen-shot-2011-11-30-at-12.18.42-PM-e1322673634310

Dues són els causes principals que van desencadenar el moviment que resituaria a les dues rodes al centre de la mobilitat holandesa: la sensibilitat del poble holandès vers les víctimes dels accidents de trànsit i la crisi del petroli de 1973. La voluntat de construir una estructura de comunicació viària més sostenible i segura va estimular una mobilització ciutadana que va aconseguir que des de llavors Holanda esdevingués el país líder en aquest transport tal com mostren les dades.

What is your main mode of transport?

Country Bike (%) Car (%) Public transport (%)
SOURCE: EUROPEAN COMMISSION FUTURE OF TRANSPORT REPORT 2011. 1,000 PEOPLE IN EACH COUNTRY WERE ASKED; WHAT IS YOUR MAIN MODE OF TRANSPORT FOR DAILY ACTIVITIES?
Netherlands 31.2 48.5 11.0
Hungary 19.1 28.2 35.3
Denmark 19.0 63.4 11.8
Germany 13.1 60.9 14.8
Slovakia 9.5 32.3 30.9
Italy 4.7 54.4 18.2
Ireland 3.2 67.7 14.2
France 2.6 63.7 20.1
UK 2.2 57.6 22.1
Spain 1.6 47.4 30.2
EU27 average 7.4 52.9 21.8

Les causes no ens són alienes i tot i el notable descens de les víctimes de trànsit (1484 morts els 2012 vs. 3967 el 2002. Dades DGT), encara avui resulta xocant que convisquem amb una realitat en la que més de 3 persones al dia moren en desplaçaments. I com llavors, la crisis en la que ens veiem situats cada dia situa el preu dels carburants a un punt més inaccessible. La pregunta llavors és, quan farem el canvi? què ens cal per donar el pas que Holanda ja va dur a terme fa tantes dècades? 

Els exemples ja els tenim, els resultats també. Dur-ho a terme és una mera qüestió de voluntat. Des dels anys 70 els motius i els arguments per optar per la “via holandesa” no només s’han fet més consistents sinó que n’han guanyat de nous relacionats amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire de les nostres ciutats.

Ja comença a ser hora de la nostra BiciRevolució! 

l’Optimista

Vaques Flaques? Oques Grasses!

Breu entrada musical, obligatòria, dedicada a Oques Grasses després del gran concert d’ahir a la Festa Major de Caldes de Malavella. Una banda que dona un impuls més a aquest moment d’abundant producció musical en el panorama català. Una escena que no deixa de nodrir-nos de grups joves que des de diferents pals i estils ens ofereixen de manera desvergonyida un bon grapat d’opcions per gaudir d’una oferta musical de qualitat en llengua catalana. 

logotip_oques

Més enllà de les classificacions estilístiques, Oques Grasses són festa, són vitalitat i com segueixen ells mateixos a la seva pàgina de presentació: “Som moments, som músics, som nosaltres i qui vulguis, som les nostres cançons, som la gent que les escolta i les viu. Som el que pensis que som, podem ser molt, podem ser res”.

En nits com la d’ahir a Caldes de Malavella, només queda preguntar-nos quan arribarà l’hora en que els mitjans de comunicació del país facin una aposta clara cap a aquesta empenta de la cultura pròpia. Ja comença a ser hora que casos com Ràdio Vilablareix deixin de ser anecdòtics. Poc a poc comença a ser poc justificable l’excés de música de producció anglosaxona, i no per una qüestió patriòtica o de discriminació cultural positiva. Són pocs els arguments musicals que poden defensar que la música de Km0 del nostre país no és millor que la de les grans factories culturals de l’altra banda de l’oceà. 

En temps de vaques flaques, és una sort comptar amb les Oques Grasses.

l’Optimista