Mobilitzar-se més enllà de l’Onze.

Aquest any la Diada Nacional de Catalunya torna a arribar amb les piles carregades i amb la voluntat de tornar a montar un espectacle de proporcions cinematogràfiques. Després de la milionada que es va passejar per Barcelona durant l’11 del 2012, aquest 2013 arriba la Via Catalana. Serà una festa increïble veure com un rere altre les persones s’aniran entrellaçant fins a cobrir la línia longitudinal del territori així com els carrers de les principals poblacions on aquesta passi.

8 estelada catalunya

Tan de bo aquesta exhibició no quedi en un mer exercici mediàtic com el de la manifestació de l’any passat. Resulta una mica preocupant observar com tot i les demostracions populars massives, la mobilització ciutadana queda guardada a la nevera. Aparentment, un podria pensar que l’única voluntat de l’estructuració de l’ANC és la d’exercir com a lobby (no massa democràtic per cert) per a dur a terme la consulta sobre la independència. Constituint-se en una espècie de “comissió de Diades Nacionals” que cada any organitza una manifestació diferent.  Remarco l’aparentment perquè en aquest cas es tracte d’un exercici d’expressió d’opinió sense gaire informació contrastada, així que també agraïré a qui sigui que pugui llegir aquestes línies que aporti dades sobre les activitats de l’Assemblea que estimulin la participació ciutadana d’una manera activa i regular.

Com en la darrera ocasió, en aquest 11 de Septembre els participants de la Via Catalana s’ompliran d’esperança, optimisme i sobretot, la convicció que no estan sols en les seves creences i que plegats poden caminar cap a un ventall d’oportunitats polítiques i socials incommensurable. Si realment hi ha la intenció d’emprar el procés d’emancipació nacional com a eina d’ímpuls  de les llibertats polítiques i socials, així com d’incrementar la qualitat democràtica de Catalunya, seria bo que totes aquelles entitats i mitjans de comunicació que porten més d’un any focalitzant els temes de debat a l’opinió pública entorn de la qüestió nacional comencessin a centrar part dels seus esforços en aquest sentit. 

Resulta bastant xocant escoltar les proclames democràtiques vinculades al sobiranisme, a vegada que els mateixos que les etziben actuen de manera opaca i formen part de formacions polítiques que  no tenen res de democràtic. A la vegada que enalteixen les llibertats i autonomies d’aquell enyorat 1714 mentre no tenen cap pudor a l’hora de ser els primers en encadenar-se a la disciplina pressupostària lligada al deute.

Pels qui encara resteu indecisos sobre què fer aquest 11 de Septembre, aquí us adjunto un argumentari de “pros” i “contres” sobre la Via Catalana elaborat pel Cercle Gerrymandering.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s