La Càmera del meu Avi.

Voluminosa, senzilla, resistent… Aquests són alguns dels adjectius amb els quals descriure el tresor que aquest cap de setmana vàrem descobrir amb els meus germans a la que fora la casa dels meus avis:

06102013236

Més enllà del valor afectiu que aquest enginy pugui tenir, o dels records i esdeveniments que sempre quedaran ancorats al seu objectiu, aquesta vella càmera fotogràfica importa molts dels valors que la tecnologia i la tècnica contemporànies creuen haver superat (en el pitjor dels casos) o els quals simplement han resultat oblidats.

Seguint l’exemple fotogràfic, el qual fàcilment podria ser estès a d’altres artefactes que avui han esdevingut quotidians com ordinadors, telèfons mòbils, etc. Les càmeres d’avui en dia han seguit una evolució basada en la producció de màquines cada cop més còmodes i amb més prestacions. Càmeres més lleugeres i més petites amb capacitats molt superiors en relació a la qualitat de les seves captures, en comparació amb les seves predecessores. I tot, sense implicar un augment del preu massa elevat.

Podríem dir que pas a pas, els esforços de la indústries tecnològiques s’han centrat en elaborar  enginys més còmodes a la par que potents pel consumidor. Però la incomoditat, així com la matèria, ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. I en aquest cas, més que transformar-se es desplaça.  L’obtenció de productes amb capacitats que sobrepassen amb escreix les necessitats dels consumidors que els compren en massa, ha implicat una transvasament d’incomoditat i d’externalitats negatives de l’usuari als productors.

Si fins fa uns anys l’usuari tenia més dificultats per enfocar bé la seva instantània, ara és l’extracció d’algun dels materials emprats per a la seva manufactura el que impacta de manera brutal en la vida dels habitants del país extractor, ja sigui per les condicions laborals de l’extracció o pels efectes contaminants que aquesta té. Així com els conflictes bèl·lics associats que hi poden sorgir.  L’exemple més clar és el del Coltan. Si abans era el pes de la càmera que podia provocar alguna molèstia a les espatlles del fotògraf, ara són les espatlles dels treballadors explotats en algun racó de l’Àsia els que pateixen les “incomoditats” d’uns drets laborals inexistents.  

En d’altres aspectes però, la càmera del meu avi era clarament superior. És el cas de la bateria doncs no n’utilitzava. Per molt que les noves tecnologies fabriquin bateries cada cop més lleugeres i durables, mai podran esdevenir més eficients que un artefacte que no requereix de cap suport energètic. Amb tot el que ecològicament i econòmicament implica.

Així com d’altres trastos d’abans, aquesta càmera no deixa de recordar-nos que el camí que hem seguit a nivell tecnològic s’ha fonamentat en l’elaboració d’andròmines cada cop més inútils (en tant que resolen necessitats que no tenim i gaudeixen de potencialitats que no sabem aprofitar) i que cada vegada concentren amb més intensitat les seves “incomoditats” o costos en els productors. Fins al punt que el consumidor pot arribar a creure que el preu que paguen justifica qualsevol activitat que hi hagi al darrera i passant per alt que hi ha una sèrie de costos en clau de salut, medi ambient i d’altres que no s’hi han quantificat (si és que en tots els casos això fora possible). 

Afortunadament encara tenim a prop vestigis de la innovació tecnològica d’un temps que no resta tan lluny i del qual valdria la pena prendre com a punt d’inici. No com a retrocés, sinó com a replantejament dels requisits que han de complir les màquines i accessoris del futur.

D’entrada, personalment, em quedo amb la càmera del meu Avi.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s