Nendo Dango (o l’Agricultura del “no-fer”)

S’obre el teló, el decorat ens convida a abandonar el bullici urbà i a endinsar-nos en un marc de camps de conreu, de fruiters i de brunzits, d’ocells i els seus cants. Les vestimentes del personatge que entra en escena no ens deixen lloc al dubte sobre el seu ofici, el d’agricultor. Roba senzilla i fora de les tendències aclamades des de les passarel·les.

No és el protagonista, no el segueix el focus ni ocupa el centre de l’escenari. Els sons, les olors i els colors de l’escena segueixen predominant vers el moviment concret del pagès o de qualsevol altre element que podríem identificar com a animal o vegetal.

En el primer acte s’intueix que l’home es disposa a sembrar. És difícil estar-ne segur perquè no s’observa cap camp en el que l’espectador creuria possible conrear-hi. Lluny de veure un espai buit de cap herba o planta i de trobar-hi un terra llaurada i esmicolada maquinalment, és un terreny verd i relativament frondós el que escull l’home.

És possible que es plantegi sembrar a través d’aquella terra ocupada de males herbes arreu? Pot una planta de les que solem conrear pel consum competir amb aquestes?

En el segon acte, l’agricultor es dedica durant uns minuts a barrejar diferents tipus de llavors en una massa d’argila humida, com qui afegeix llavors de diversos cereals a la massa de farina per fer pa. I després d’amassar, es dedica una estona a preparar petites boletes  que amb cura va dipositant al sol. Com ho fa?

baixa

La perplexitat que envolta els qui observen aquell joc no deixa de créixer. I totes aquelles llavors juntes i aglutinades dins aquelles pilotetes de fang? Què en farà? Les pensa enterrar? Podran trencar les parets argiloses? No és un malbaratament de llavors aquell ús abundant i comprimit d’aquestes?

Finalment, en un tercer acte de desenllaç, minuts de fantasia i de mirades atònites des del pati de butaques. L’home, caminant pel camp, llençant i disparant arreu on abasta aquell arsenal de boles d’argila farcides de llavors. Negant així tot el protagonisme a profundes llaurades i als fertilitzants de qualsevol origen, sintètic o natural. Les llavors quedaran a terra a l’expectativa, protegides per la coberta argilosa i pendents d’una pluja que els donarà el tret de sortida a l’aventura que portarà a algunes d’elles a oferir allò que el seu interior guarda. Moltes no aconseguiran esdevenir gaire més que un brot, d’altres ni germinaran, i qui sap si alguna, assolirà prou maduresa per brindar algun fruit al seu difusor.

Del que no en té cap dubte el nostre home és que cada llavor només arribarà fins allà on pugui, que cadascuna durà a terme la seva missió, ja sigui aquesta ser picotejada per un ocell o simplement créixer suficientment per brindar una mica d’ombra al següent  germinat. No pateix ni un instant doncs guarda una profunda convicció en que el seu paper en aquell espai no ha de sobrepassar certs límits, que el primer dels seus deures no és altre que restar observant, llegir els moviments que arreu d’aquell espai esdevenen, i així comprendre que el seu rol és aportar a la terra el màxim de possibilitats, de llavors, perquè sigui ella qui ens descrigui  la manera d’assolir allò que necessitem sense generar alteracions en l’entorn, sumant-nos a un espiral creixent d’augment de la diversitat i la vitalitat del nostre lloc.

La recepta pot semblar il·lusa o fins i tot errada, però l’agricultor sap que és l’única via per escapar d’un corrent en que l’home no és capaç de deixar de reclamar l’atenció en el centre de l’escenari, d’abandonar l’arrogància i l’esperança altiva d’arribar a dominar i controlar tots els processos de la naturalesa.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s