L’Educació, també en Transformació.

Com relaten la gran majoria dels indicadors i informes diversos sobre l’estat de l’educació a nivell de països, l’educació a Espanya és dolenta i cara, ocupant els llocs més alts de la UE en despesa pública en educació, a la vegada que s’emplaça en els darrers en termes de qualitat. 

I de la mateixa manera que hem anat relatant en les entrades d’aquest blog, en els diferents àmbits on les estructures institucionals es veuen incapaces de donar resposta a les mancances que els ciutadans perceben, són aquests els qui emprenen el camí de l’autogestió i de recolzar-se per construir una alternativa. Ho hem vist en les diferents xarxes d’intercanvi, suport mutu i moneda social, així com amb les Plataformes d’Afectats per l’Hipoteca.

En aquest sentit l’educació no n’és una excepció, i mentre la situació d’aquesta segueix en el seu procés de deteriorament tan en l’aspecte material com qualitatiu, sense que l’Estat sigui capaç de projectar una resposta que generi confiança, tornen a ser les persones qui encapçalen diferents propostes i assajos per tal de reformular i revertir aquest procés.

Doncs cada cop sembla més difícil de concebre un Govern que, almenys, davant la incapacitat d’imaginar un sistema millor a l’actual, intentés prendre nota dels sistemes educatius més exitosos, alguns dels quals són veïns europeus:

Fruit d’aquesta inoperància de les administracions públiques, i de la creixent sensibilitat de la societat davant les mancances del sistema educatiu “tradicional”, ens trobem en front d’un escenari d’increment constant de projectes d’educació lliure arreu del territori. De manera que la Xarxa d’Educació Lliure  segueix creixent en socis i seguidors a la vegada que aquest 2013 s’ha arribat a la xifra de 18 projectes en funcionament.

A nivell gironí, dos són els projectes que una ràpida cerca ens han arribat a la pantalla. Un de recent creació: La Petita Vall , establert a la Vall de Sant Daniel, i un altre amb una trajectòria més consolidada com és La Gatzara, situada a les Hortes de Salt.

Més enllà de la validesa de les diverses propostes pedagògiques, així com de les propostes plantejades en els diversos sectors, un cop més ens trobem davant la resposta d’una ciutadania que reivindica la necessitat d’unes estructures noves i ho fa des de la posada en marxa i l’articulació d’alternatives. La pregunta altra volta sembla ser què passarà amb tots aquests moviments si l’immobilisme estatal segueix ancorat als Parlaments, si les propostes segueixen avançant i constituint-se sense el recolzament legal pertinent i condemna forçosa a la clandestinitat, la il·legalitat o  la al·legalitat.

Sense cap mena de dubte cal seguir reclamant que el poder de decisió sigui retornat a la base, a la societat. Cada cop queda més clar que una visita a les urnes cada 4 anys no són suficients. 

l’Optimista

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s