Amb una mica de Salsa…

En un moment de retrobament amb records de viatge topo amb Ruben Blades, que més enllà de ser un personatge difícil de definir per totes les vessants en les que ha estat involucrat que van des de la música fins els Ministeri de Turisme de Panamà, sempre ocuparà una espai especial a la meva memòria gràcies a cançons com Prohibido Olvidar.

I és que recuperant alguns dels fragments de les seves lletres, un no pot evitar sentir la contundència d’unes paraules que per la seva força no deixen de fluir i navegar per les ones de manera deliciosa, gràcies a l’acompanyament d’una melodia que poc té a veure amb l’estridència del punk i d’altres referents reivindicatius que no han sabut desprendre’s de la ràbia i l’agitació a l’hora d’esdevenir música.

Aquí us deixo un tema que no deixa de ser vigent en els carrers del nostre país, doncs amb una mica de salsa, tot entra millor.

(…) Era una ciudad de plástico de esas que no quiero ver
De edificios cancerosos y un corazón de oro ver
Donde en ves de un sol amanece un dolar
Donde nadie ríe donde nadie llora
Con gente de rostros de poliéster
Que escuchan sin oir y miran sin ver
Gente que vendió por comodidad
Su razón de ser y su libertad (…)

 

l’Optimista

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s