Demanar, el motor dels Bancs del Temps.

En primera instància no vull deixar de recomanar-vos la lectura d’aquest article de Carmen Valor a el Diario.es: De un toma y toma a un toma y daca. Un article on l’autora explora des de diverses perspectives  les lògiques de funcionament internes dels membres dels Bancs del Temps, així com les motivacions que porten als ciutadans de les nostres ciutats i pobles a engruixir, cada vegada de manera més afluent, les llistes de socis i participants.

Com de manera assertiva senyala l’autora, una de les mancances o limitacions a les quals s’ha d’enfrontar un banc del temps és la falta d’una demanda activa de serveis. Quan una persona arriba al banc del temps, s’apunta amb la millor de les voluntats. S’inscriu amb l’ànsia d’aportar, d’oferir el seu coneixement. Amb ganes de recuperar, d’alguna manera, aquell escenari idíl·lic en que els veïns i conciutadans conviuen en un entorn on la confiança i el suport mutu garanteixen una societat fonamentada en la cohesió i l’igualtat.

I és en aquest que sentit que en apuntar-se en aquestes entitats, hom sent que ja està aportant el seu gra de sorra. “Jo ja aporto la meva disponibilitat a ajudar i intercanviar allò que els altres vulguin de mi”. El fet de demanar, de consumir algun dels serveis del banc del temps es veu com una acció reservada a necessitats molt particulars i s’afronta amb moltes reticències: la por a quedar-se sense hores implicaria quedar excloses d’aquesta xarxa de suport mutu. “Com participaré si no tinc amb què pagar?”

La lògica de funcionament a la que ens ha acostumat la monetarització (posar preu) de les relacions productives i socials, ens condiciona i ens força a pensar que sense tenir, no podem ser part.

Sense cap mena de dubte aquest és, sinó el més gran, un dels reptes més importants als quals les xarxes d’economia solidària han de superar: modificar la interpretació de l’acte de demanar, la percepció i les implicacions personals i col·lectives del que implica utilitzar la disponibilitat dels seus companys de xarxa.

Citant l’article recomanat: “Pedir es darle a otro la oportunidad de ser competente, de relacionarse, de ser autónomo. De ser feliz. Para que los bancos de tiempo puedan funcionar, tenemos que dejar que otros tengan esa experiencia de dar, la misma que tan feliz nos hace a nosotros.”

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s