Víctimes de la Transició(ns)

Llegeixo l’interessant post: “La Generació T ens ha arruinat” en el Blog “Des del Fiord”, en el qual hi trobo una interessant reflexió i descripció sobre el procés que, segons l’autor, ha portat a l’establiment d’un segment generacional del país a ocupar un rol predominant en les diverses estructures polítiques, socials i econòmiques.

Com sol esdevenir en la majoria d’argumentacions que es plasmen en els blogs diversos (com el que esteu llegint) i d’altres articles i escrits que trobaríeu en tan altres mitjans de comunicació, l’autor intenta oferir un relat que expliqui les raons per les quals un o altre fet, problema o fenomen succeeixen. I per fer-ho no dubte en informar-se i obtenir un bon grapat de dades i exemples que enforteixin el seu plantejament. A la vegada que sense poder-ho evitar, queda atrapat per la necessitat de limitar-se a un nombre de paraules accessible, i per tant, no resta altra opció que obviar certs arguments.

images

És llavors que arriben les onades de comentaris de suport i de contra-argumentació. I de la mateixa manera que un obviava certs aspectes de la realitat i posava èmfasi en una vessant, l’altre carrega en prou d’una altra perspectiva totalment defensable a través també de dades i arguments de pes.

El que resta en la base de les diverses línies, a les que he pogut accedir entorn de la qüestió que ha obert aquest blog, és que les transicions no són un element de fàcil solució. No només en l’àmbit d’un règim polític a un altre, o d’una direcció o un càrrec a un de diferent.

En la majoria de les institucions de la nostra societat trobem friccions en els episodis de canvi. Els observem en les dificultats dels pares de cedir davant dels fills, en tensions a l’hora de permetre l’accés a les noves veus a una entitat o moviment social. No deixem de viure-les en un mercat laboral que cada cop distancia més el règim dels nous treballadors versus els qui ja hi porten un temps més llarg. En l’envelliment de la majoria d’òrgans de decisió empresarials i polítics.

La mobilitat en els rols i status requereix d’una sèrie d’habilitats i valors que no semblen massa presents en les nostres institucions: confiança mútua, empatia, transparència, sinceritat vers un mateix i els altres i un llarg etcètera.  

En aquests processos de canvi, hi tenen responsabilitats i deures totes les parts implicades. I encara que no totes les parts tenen el mateix poder d’elecció en cada situació, no deixarà de ser reprovable alguna qüestió determinada a l’altre i viceversa. Així que en certa manera, no deixa de ser una discussió en part banal dedicar-se a atribuir culpes més enllà d’intentar senyalar la corresponsabilitat existent.

Ja comença a ser hora que ens desfem de la tàctica del boc expiatori (“la culpa és de l’altre!”) per defugir el nostre deure com a agents promotors dels canvis i parts implicades en les transicions, les quals, de fet, no es deturen mai.  Necessitem reprendre el convenciment que inclòs en l’abstenció, seguim tenint un pes actiu en aquests processos dels quals per bé o per mal són inescapables.

És moment d’assumir la nostra part en el “joc”, i sense por acceptar que l’estabilitat i l’immobilisme no existeixen en el nostre Món. Ho gaudim o no vivim en transició permanent.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s