Els Soldats Otomans (o el Valor del Petit Comerç)

A mesura que els carrers de les ciutats d’arreu del Món s’omplen i farceixen de restaurants i comerços que pertanyen a cadenes i conglomerats empresarials de formats diversos i a la vegada que el negoci de petita escala i local van perdent el seu espai. Certes escenes no deixen d’esdevenir-se normals en el si de les nostres retines.

Escenes en les que ens és totalment desconegut el propietari del negoci, sovint amagat darrera una marca o un nom de grup empresarial. Imatges en les que els treballadors d’aquests comerços canvien de manera regular. Treballadors, que en molts casos, no comprenen ni tenen masses nocions sobre l’àmbit en el qual treballen. I no per falta de motivació o interès, que també, sinó perquè en molts casos no hi ha una voluntat de formar a aquells qui d’entrada ja s’espera que durin poc en aquell lloc de feina.

I tot plegat narrat des de la perspectiva de l’eficiència i del càlcul productiu, justificat sota la màxima definitiva: orientació exclusiva al màxim benefici econòmic. La resta és secundari.

baixa

Afortunadament, encara hi ha comerços en els que podem recordar el valor del negoci local i orientat a la voluntat d’oferir un servei amb uns extres que mai trobarem en els comerços de gran escala. Un d’aquests exemples el trobem en el primer restaurant “Kebab” de la ciutat de Girona. On us atendran amablement i si els doneu l’oportunitat, us portaran de viatge per la regió de Núbia i les arrels otomanes d’aquest producte gastronòmic que cada vegada té més presència en les nostres ciutats. Al sentit d’un mètode de cocció fet a la mida per uns exèrcits que no volien perdre ni un sol braç per la funció de la cuina i els quals es conformaven en punxar la carn i cuinar-la al peu del foc.

Si bé és cert que com en la majoria dels casos en que entréssim en la comparativa de preus, aquests establiments suposen gastar algun €uro de més, particularment valoro molt per sobre del preu que aquest restaurant fixa  la oportunitat d’intercanviar algunes paraules i opinions amb algú que ven i produeix un servei que coneix i que no concep d’altra manera que la que la seva identitat, coneixement i coherència exigeixen.

Tot i que la competitivitat dels seus preus pugui ser inferior a la que els “kebabs” de la ciutat ofereixen amb preu de franquícia. Difícilment obtindrem una relació preu-satisfacció personal-benefici social millor en cap altre local d’aquest àmbit.

Tan de bo no perdéssim de vista que les activitats de consum i producció no són simples transaccions de moneda i recursos, si no que impliquen una manera de relacionar-se entre les persones, l’entorn i la manera amb la que entrellacem les nostres vides.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s