Un pas Més, cap a la Base.

En la mesura en que l’anomenada crisis ha anat obrint-se pas i ocupant més i més espais de la nostra societat i de les nostres institucions, en tant que l’abús de certes entitats econòmiques i financeres s’ha anat mostrant de manera més expressa i sense maquillatge i així com les institucions representatives a nivell polític han acabat per construir un autèntic mur d’incomunicació entre elles i la ciutadania, també hem pogut comprobar que des de les bases de la població més i més agents ocupaven aquest espai que s’obria entre les persones i els pols de poder. Una espècie de representants entre els ciutadans i els representants legals i legítims d’aquests. 

Pam a pam s’han anat edificant nous punts de trobada on les diverses sensibilitats i preocupacions de la societat han iniciat un procés d’articulació i proposició per tal fer arribar el seu convenciment. Intentant així, fer de transmissió entre una ciutadania cada cop més allunyada d’aquells qui sistèmicament haurien de responsabilitzar-se de defensar els interessos de la població i del seu bé comú.

images

I és en aquests enllaços on s’ha trobat un espai de dignificació d’un dia a dia que, per molts, cada dia pateix de més mancances degut a les condicions i les regles que marquen el ritme d’aquesta quotidianitat. Habitatge, medi ambient, cultura, identitat, democràcia i en un llarg etcètera de fronts hi trobem una agitació intensa i densa. Densa especialment en el sentit que en pocs casos es tracta d’un simple exercici reaccionari i de contestació, sinó que sol tractar-se d’estrictes exercicis de corresponsabilitat i d’exigència d’un paper més central en la presa de decisions.

Sense el suport de les institucions que legalment representen al poble, aquests moviments són capaços de proporcionar serveis i garantir drets que les administracions públiques no haurien d’haver descuidat mai. I són capaços de fer-ho gràcies a la sobreimplicació i el sobreesforç d’un bon grapat d’inconformistes.  Però quan temps podran mantenir aquest nivell d’exigència en un marc legal que rema en direcció contrària? Què passarà si les forces declinen i no hi hagut un canvi en les regles del joc?

Cal donar un pas més, ja no vers el poder, sinó vers els iguals, la resta de la ciutadania i la població. Les eines i instruments de pressió que estem emprant fins ara, xocant vers les administracions i altres agents, segueix mostrant una imatge de frustació i desigualtat de forces. És imprescindible aprendre la lliçó que molt bé ens il·lustren totes i cadascuna de les grans marques comercials del Món: Si no et dirigeixes, directa i concretament als consumidors no vindran sols. És necessari reprendre la comunicació intensa i directa a tots els conciutadans, els quals han de sentir-se interpel·lats i imprescindibles pels canvis i la transformació de la societat.

No és suficient lluitar i proposar un Món millor, cal explicar-li al Món que el necessitem per canviar-lo. S’ha de donar un pas més, un pas més cap a la base.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s