Retallades, una nova política Migratòria?

Després de veure la cruesa de les imatges on s’observa a la Guàrdia Civil disparant boles de goma a un grup de persones que intentaven arribar a la costa espanyola nedant, un no pot evitar parar-se a pensar en què impulsava als aparells de la defensa de l’Estat a comportar-se d’aquella mimagesanera tan plena de ràbia: “Vamos Cabrones!” exclamava algun fins i tot. No n’hi havia prou en rebre’ls extenuats i portar-los a l’altra vora de la frontera? (No m’interessa entrar a debatre ara sobre la necessitat de fronteres i la lliure circulació de persones). 

Tan profunda és la incomprensió dels fets? és realment tan difícil comprendre les forces i les històries personals que acompanyen a tots aquells que s’embarquen en l’aventura migratòria clandestina? 

Pot ser, justament la nit abans, mentre prenien aquella copa després de la llarga jornada laboral, aquells agents de les forces de seguretat parlaven sobre aquesta incomprensió. Qui sap si justament intentaven desxifrar, atònits, la ineficàcia de les darreres propostes del Govern:

“Com pot ser? – deia el sergent als seus companys i subordinats- Si el Ministre ens va assegurar que no seguiríem lluitant contra aquests intents de travessar la frontera de manera il·legal. Que la nova estratègia que tenien pensada eliminaria qualsevol interès o motivació per embarcar-se en aquestes aventures. Ell ens va explicar que després d’un estudi havien acordat que el principal motiu pel qual arribaven de manera continuada aquella gent era per l’expectativa d’una vida millor, dels serveis de l’estat del benestar, pels metges i els professors. I que la millor manera de tallar aquell corrent era eliminar tot allò que els atreia.  El Govern eliminaria tots aquells serveis i suports que il·luminaven l’esperança d’aquelles persones que vivien en unes condicions pitjors. “

“Com és possible – seguia relatant estupefacte el sergent- que després d’anys de retallades i d’un procés de conversió dels ciutadans espanyols en migrants, encara seguim havent de lidiar amb aquesta situació?”

Pot ser per això, aquells agents frustrats, cansats de fer una feina inhumana i menyspreable com disparar, capturar i expulsar persones pel simple fet de la seva procedència xisclaven animalment. Qui sap si mentre ho feien pensaven en quina mesura encara els degradarien les seves condicions socials i ciutadanes per assolir aquell nivell de vida que deturés el degoteig d’immigrants clandestins. Qui sap.

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s