Retorn. Una Història que vam construir Juntes.

Imagina que un dia algú s’apropia de mig milió d’€uros enganyant a una quarantena d’entitats bancàries. Imagina que tot i actuar amb suficient planificació i astúcia per fugir i evitar la seva detenció no s’amaga en un paradís fiscal i continua la seva vida gaudint d’aquests diners.  Que inverteix els diners que s’ha apropiat en difondre la manera en com ho ha aconseguit i en explicar en què se’ls pensa gastar. 

Això és el que l’Enric Duran va liderar el 2008 aquí, a Catalunya. I Retorn. Una història que vam construir juntes és un esforç més de tot els moviments que convergeixen en la figura d’aquesta persona d’explicar què és el que va passar. De les seves motivacions, de com es va organitzar i gestar aquesta acció. D’intentar posar llum a tot allò que els grans mitjans de comunicació estant obviant tot i la magnitud de les xifres i de la transcendència que ha tingut un cop d’aquest tipus en el teixit d’entitats i col·lectius del nostre país que seguien i segueixen proposant i construint alternatives al capitalisme.

3-1ok

Un cop més, els silencis mediàtics ens delaten la mirada interessada dels mitjans de comunicació. Com justificar no donar cobertura massiva a un esdeveniment d’aquests tipus? No és un volum de diners suficient? No és prou pròxima? Hi falta sang? Només es pot explicar a través de la por i el neguit que suposaria seguir estirant del fil. I és que de robatoris, estafes, corrupció… n’hi ha a dojo, però casos on aquestes accions no estiguin motivades per l’interès particular i en pro del lucre personal no són tan habituals.

Sembla que hi ha una profunda preocupació en exposar una realitat i una societat on hi ha persones que davant d’allò que els sembla injust actuen. Actuen de manera pública i publicitada, reconeixent la il·legalitat del que fan i reclamant-ne la seva legitimitat. Perquè més enllà de valorar si els fins justifiquen els mitjans, de si és correcte robar a entitats que roben, el que fa especial i socialment desitjable aquest fet és la reivindicació duta a terme des de la consciència i l’explicitació de les seves conseqüències, l’acceptació d’un marc que considera injust però que no deixarà d’intentar transformar. 

Caldrà seguir fent soroll i seguir construint fins que el silenci es faci insuportable.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s