La Societat de l’Abundància

Imagina un Món on tothom ofereix aquelles habilitats, destreses i la seva voluntat lliurement, sota l’única condició de la pròpia disponibilitat i desig. Imagina una societat on sempre que ho necessites pots demanar ajuda i recolzament a la gent del teu entorn sense patir per si tindràs prou diners o qualsevol altre element d’intercanvi, que l’únic que determinarà si algú et podrà donar un cop de mà serà la seva voluntat i predisposició. Considera, encara que sigui per un minut només, la opció de compartir aquest espai amb gent unida sota un únic interès: compartir.

Compartir interessos, necessitats, capacitats, inquietuds i reptes. I fer-ho de manera deslligada de les limitacions de dependre d’un recurs que per una o altra raó no reconegui la teva experiència ni la teva disponibilitat. Fer-ho des de la confiança en que si tots i totes sumem, si tothom col·labora, res ens pot faltar. 

Des de fa anys, els Bancs del Temps promouen un espai on les persones puguin intercanviar la seva riquesa lluny de les limitacions monetàries i defugint els criteris de reconeixement del que s’anomena el Mercat. Des del Banc del Temps de Pla de Palau, aquest cap de setmana s’ha decidit donar un pas més enllà de la substitució d’unitats d’intercanvi: diners x temps. Després d’un procés de debat on vora el 15% dels socis han treballat i debatut de manera presencial  sobre les limitacions de l’actual estructura de funcionament del Banc del Temps, aquest han pres la determinació de llençar-se a una nova etapa que afavoreixi la interrelació d’aquelles i aquells que formen part del col·lectiu: eliminar la unitat “temps” d’intercanvi.

tempscor2

S’obre un nou procés d’adaptació als mecanismes de funcionament del BdT de Pla de Palau a aquesta nova realitat. S’inicia un període on caldrà acceptar els reptes que s’han fixat i experimentar quins nou tipus de relacions i possibilitats ofereix un sistema d’intercanvi on els únics elements que regularan l’efectuació d’unes o altres activitats seran la voluntat i la predisposició dels seus membres de fer realitat aquest espai. Un espai on tothom podrà oferir allò que valora, així com ningú quedarà exclòs de l’oportunitat de demanar allò que necessita.

Al cap i a la fi, com sorgia amb força al llarg d’aquest procés, el més important, el fonament del Banc del Temps no és altra que les relacions, els vincles i la creació d’una xarxa de suport on tothom pugui sentir-s’hi còmode i satisfet. Tot el que ens ho limiti ha de ser superat.

Així doncs, arriba una nova etapa  en la que amb la confiança bàsica en que col·lectivament trobarem les respostes que necessitem, donem la Benvinguda a la Societat de l’Abundància. 

l’Optimista

Conservadors Capritxosos

El conservadurisme com a actitud i model de vida es fonamenta en el prejudici positiu vers l’establert i la tradició. Tot temps passat fou millor resa el mantra fonamental d’aquesta perspectiva. Canvis els mínims, i siguin quins siguin, que serveixin per mantenir l’ordre que els temps pretèrits marcaven. El famós tot ha de canviar perquè tot segueixi igual de Lampedusa.

Resulta bastant curiós observar com en funció dels temes que es tractin i de les qüestions que es considerin, tendim a adoptar una actitud conservadora o una de més progressista (o almenys que consideri el benefici del dubte a la novetat o realitat exterior a la tradició). Així com en relació amb certes qüestions vinculades amb la religió i la moral, mostrar-se defensor de la tradició i el costum sol ser vist de manera pejorativa, en espais com el medi ambient no és estrany escoltar als mateixos que argumentarien a favor de la superació de certs codis de conducta com la discriminació de gènere o raça, discursos en pro de les espècies animals o vegetals autòctones. De fet, només cal pronunciar la paraula conservació en un o altre àmbit per adonar-se com en cada cas hi col·loquem una valoració diferent.

images

Un altre cas interessant és la voracitat amb que ens hem abocat com a societat a l’ús de les noves tecnologies i mitjans de comunicació sense moure ni una pestanya. Abraçant sense miraments l’ús d’uns recursos tècnics que han deixat en pocs dies obsolets uns altres de tradicionals.  En qui moment optem per abocar-nos a un canvi de certa magnitud sense reserves? Quin és l’element que determina aquesta voluntat de canvi versus una conducta conservadora i reticent a la variació? Tan òbvia és la percepció de millora o d’empitjorament davant d’una novetat?

Reprenent l’exemple vinculat al medi ambient, resulta remarcable com davant del fenomen de les espècies que s’han denominat invasores es consideri socialment acceptat una actitud de lluita vers als nous habitants. Mentre en l’àmbit dels moviments migratoris de les persones es viu una clara contradicció entre els relats que parlen a favor de la diversitat cultural i humana així com del mestissatge, i les narracions que es preocupen per la pèrdua dels valors i la riquesa que conformen la llengua i les tradicions dels autòctons, per posar algun exemple.

Per què en certs àmbits ens creiem o sentim en perill i responem amb un clar instint de conservació? Quins són els elements que condicionen una conducta defensiva en certs espais, així com un comportament clarament oposat a aquest impuls en d’altres situacions? 

Siguin quines siguin aquestes condicions, no podem deixar de reclamar un esperit crític i reflexiu davant dels hàbits de sempre així com de les novetats que d’arreu ens arriben. Preguntar-nos d’on venen i a qui o a què afavoreixen, evitar de totes les maneres possibles caure en un moviment arbitrari i capritxós de desitjos i interessos. Assegurar-nos, en la mesura del possible, que prenem un rumb perquè n’intuïm les millores i no perquè ens arrossega un impuls de mimetisme gregari fruit d’una bona campanya de màrqueting.

l’Optimista

Sant Jordi, el Verd.

La Diada de Sant Jordi és una d’aquelles dates que tot i no tenir un pes especial en el calendari en no reflectir-s’hi com a Festiu (en el sentit  que és laborable), generalment es sol esperar amb certes ànsies i, a mesura que s’acosta, una gran part de la població es bolca en aquesta festivitat popular ja sigui pensant en les roses, els llibres o si tindrà prou valor com per regalar-los/les a qui realment desitja.

El 23 d’Abril és sense cap mena de dubte un dels dies en que tothom qui d’alguna o altra manera es considera català, el reconeix com a propi, com a patrimoni comú i imprescindible. El que no hauríem de permetre és que els esforços interessats de certs sectors comercials en redirigir aquesta celebració cap a una espècie de Fira del Llibre o un Sant Valentí a la catalana, ens faci oblidar una altra càrrega que omple la llegenda del nostre Cavaller creuat.

San-Jordi-y-el-Dragon

Sant Jordi és un vincle que brota d’aquest punt sobre el que ha pivotat gran part de la nostra història: la Mediterrània. Al llarg i ample de la nostra petita i bonica mar trobem rastres d’aquest símbol que exalta l’esclat de la primavera, de la victòria de la llum vers la foscor, del cavaller que derrota l’obscuritat, el fred i la negror hivernal, de la sang de la qual en naixeran les flors i l’impuls vital que dona el tret de sortida al període més fèrtil i fructífer de l’any.

Jordi deriva del grec Georgos que significa agricultor (Gea – Terra + ergon – el que la treballa), i en el Món musulmà és conegut com el Khdr o Khudir que en àrab significa “el Verd” i que segons aquesta tradició va ser un personatge que va beure de la font de la vida esdevenint immortal i símbol de vitalitat i fertilitat. I així podríem anar repassant un llarg camí de símbols, imatges i narracions que transiten al llarg de la història i que d’est a oest, i de nord a sud, circulen al voltant de la Mediterrània.

Tan de bo fóssim capaços d’emprar aquestes tradicions per reforçar els nostres llaços, per reivindicar la diversitat de manifestacions i festes dins la celebració comuna d’un moment cabdal en el nostre cicle anual. Doncs més enllà de els fronteres i els interessos particulars, la Primavera, a tothom afecta per igual.

l’Optimista

Més incentius a la Participació.

En la mesura en què l’€uro segueix mostrant-se incapaç d’articular la circulació de béns i serveis d’una manera justa i equitativa (si és que mai ho ha pretès), dia a dia anem descobrint diverses alternatives que des de diverses perspectives i àmbits intenten estimular conductes que les restriccions d’accés als diners estan bloquejant.

Partint de la base que la societat està més que capacitada i té els recursos necessaris per dotar-se i satisfer-se, i entenent que si es viu en un estat d’escassetat, de manca de participació o d’aïllament és degut a la incapacitat de la moneda oficial de facilitar aquestes activitats, en aquest espai hem repassat diverses de les alternatives que des de fora de les administracions han anat brotant: des del Temps, passant pels eGirs i la  Bitcoin  fins arribar a l’Àbac.

Des de finals de 2013 podem presumir d’una nova proposta que nodrint-se de diverses fonts i propostes col·lectives que ja coneixem presenta CiviClub. Així com ja fa anys que moltes empreses i diverses iniciatives van emprendre el camí de recompensar el consum dels seus clients a través de la bonificació, aquesta iniciativa pretén incentivar la participació dels ciutadans en les diferents entitats, municipis i agents col·laboradors a través dels Civis, uns punts que podran ser intercanviables per regals, descomptes i d’altres avantatges.

1535757_672813799408070_1883307243_n

Si bé és cert que la promoció de la participació a través d’incentius materials té les seves debilitats com a proposta pedagògica basada en el temor en que estiguem estimulant una implicació social fonamentada en l’interès particular (els regals). Sense cap mena de dubte cal obrir totes les portes i facilitar totes les vies per fer arribar les diverses alternatives i propostes d’acció social i col·lectiva a la ciutadania, a més que permet de manera senzilla la implicació de diverses empreses i institucions que d’altra manera, pot ser no sabrien o no veurien del tot viable la seva vinculació en promoure pràctiques socialment desitjables. A través dels seus descomptes i premis poden posar el seu granet de sorra en aquest procés. 

Estarem a l’expectativa de veure com avança aquesta iniciativa i desitgem que sigui capaç d’incloure el màxim ventall d’entitats. La seva màxima riquesa, indubtablement, serà la capacitat de connectar espais i persones que encara no han trobat la manera de compartir la seva voluntat de construir una societat millor. 

l’Optimista

El Repte de ser Participatius

Arrel de diverses activitats i esdeveniments que s’han anat duent a terme a Girona, alguns vinculats a entitats com el Procés Constituent (FSCat 2014), els Bancs del Temps o la CUP, així com d’altres espais informals de reflexió, hi ha una sèrie de temes (inquietuds en alguns casos) que han anat prenent forma dins meu fruit d’aquestes experiències. 

La més prominent sense cap mena de dubte és l’afirmació contundent del difícil repte que suposarà per tots els qui hem adoptat aquesta via d’adaptar la nostra praxis, els nostres hàbits, els nostres mètodes propositius i de treball a les lògiques de la participació. A l’esforç d’intentar integrar en totes aquestes accions els criteris d’inclusió, d’estímul de l’expressió, del respecte de la diversitat o d’incentivar la creativitat, per dir-ne uns quants.

ideologia

Transformar els nostres espais en àrees participatives és molt més que posar-se d’acord sobre la necessitat d’escoltar atentament a tothom qui vulgui dir la seva, és més que obrir la porta a tothom qui decideixi entrar. Aquest procés està intrínsecament lligat a la metamorfosi personal d’aquells qui en formem part, de la voluntat que mostrem a l’hora de reflexionar sobre aquells interrogants lligats a aquestes escenes: estem disposats a rebre a qualsevol? Què fem o deixem de fer per convidar a nous perfils, per incrementar la diversitat? Obrim les portes per rebre i conèixer al Món que ens envolta o només per difondre les nostres idees?  En la mesura en que fixem les nostres posicions al voltants d’aquestes qüestions caldrà modular totes i cadascunes de les nostres estratègies d’actuació, des dels seus continguts fins a les seves estructures organitzatives.

En la mesura en que adoptem com a propi el rol de promoure l’autonomia ciutadana, l’estímul de l’activisme i la capacitat d’autorganitzar-se, etc, hem d’iniciar un procés de canvi en les vies a través de les quals intentem transmetre aquestes idees que defugen d’aquells modes participatius basats en la passivitat d’uns ciutadans que només resten a l’escolta d’uns i altres i finalment, com qui es troba davant una estanteria d’una gran superfície, escull una o altra opció. Els micròfons oberts i l’ús de diversos recursos (documentals, oradors mediàtics…) són els primers passos, tímids, cap l’orientació d’aquest procés. Necessitem veus que posin narració a aquest camí, necessitem imatges que ens donin un recurs tangible, però aquests poden resultar, també, eines de reproducció d’aquells rols que volem superar si no van acompanyats d’estructures i propostes que s’adaptin a les noves necessitats d’un paradigma participatiu. Si atorguem el paper de l’expert en un pedestal vs. l’audiència, si deixem el micròfon obert al més hàbil, capaç i valent per aixecar la mà i demanar la paraula, si  carreguem la major proporció del temps a l’atenció sobre uns pocs vers la desatenció d’uns molts, no estem construint un espai carregat de contradicció on els continguts estiren en la direcció oposada a les formes? 

Cal seguir revisant, continuar transformant-nos, no deixar de posar a proba cadascuna de les nostres idees i els nostres impuls per trobar aquells elements que hem convertit en hàbits i que són part d’aquest marc participatiu en el que ja no volem viure. La PARTICIPACIÓ  se’ns mostra com una repte majúscul el qual no ens ha de fer por. Creiem en la riquesa de la diversitat, en el medi ambient i en la societat, i els interrogants sense resposta mai han de servir per restar-nos valor sinó per estimular la nostra creativitat davant la necessitat de reinventar-nos per no seguir vivint aquest sistema que no ens omple. 

l’Optimista

 

Aprenent a ser més Fòrum, més Social i més Girona.

Després d’un volum difícilment quantificable d’esforç, d’energia, d’hores de treball, reunions, trucades… el Fòrum Social Català – Girona 2014 va treure el cap i va mostrar el resultat d’aquesta proposta cuinada amb el suport de 35 entitats i que va ser capaç d’oferir fins a 40 activitats i una acollida que sobrepassava els 300 participants.

Com bé senyala algun mitjà localel FSCat demostra una clara trajectoria ascendent, incorporant cada cop més propostes col·lectives i oferint lògicament un volum d’activitats i idees cada cop més important. Mostrant que de la mateixa manera que a nivell de base les entitats viuen els seus processos d’aprenentatge de com organitzar-se, com connectar amb la ciutadania, com materialitzar tots aquells impulsos que ens empenyen a sumar a una proposta de conjunt. Aquestes mateixes entitats es troben amb el repte d’aprendre a coordinar-se i col·laborar per dibuixar projectes que només tenen sentit si inclouen el màxim de perspectives i grups.

posterfscatgi14

Només en el camí de gestar una activitat d’aquest tipus ja es viu tota una experiència que justifica l’intent de dur-ho a terme i de consolidar una idea d’aquest caràcter. Conèixer gent activa i que participa d’àmbits en els quals pot ser no hi estem habituats, descobrir que tot i l’escàs suport econòmic generalitzat tenim i gaudim d’uns recursos abundants, aprendre diferents punts de vista i descorbir perspectives que fins avui pot ser no havien tingut lloc en el teu espai col·lectiu, etc. Fent gran la idea i el significat de Fòrum, reaprenent i reconsiderant la definició de Social, construint i introduint nous continguts en aquesta marc al que anomenem Girona.

Els reptes són clars: seguir aprenent a millorar aquesta transmissió, aquesta comunicació entre col·lectius, trencant així el sentiment de soledad que sovint es viu en les associacions. Aprendre a fer-ho per seguir teixint aquestes complicitats que ens permeten seguir aspirant a construir espais més grans tan en termes quantitatius com en qualitatius.  I per descomptat, millorar la nostra capacitat de connectar amb la societat, amb la gent. Descobrir com estimular l’interès en una activitat que creiem necessària i que, sense cap mena de dubte, amb la fòrmula adequada no podrà deixar indiferent a ningú. 

Seguirem trobant-nos, seguirem animant-nos i seguirem celebrant que som menys dels que voldríem però més dels que érem. I per sobre de tot, continuarem omplint de significat i sentit els mots que composen les nostres propostes. Fent créixer el Fòrum, incloent cada volta més espais Socials, redissenyant el que vol dir Girona. 

l’Optimista