Sant Jordi, el Verd.

La Diada de Sant Jordi és una d’aquelles dates que tot i no tenir un pes especial en el calendari en no reflectir-s’hi com a Festiu (en el sentit  que és laborable), generalment es sol esperar amb certes ànsies i, a mesura que s’acosta, una gran part de la població es bolca en aquesta festivitat popular ja sigui pensant en les roses, els llibres o si tindrà prou valor com per regalar-los/les a qui realment desitja.

El 23 d’Abril és sense cap mena de dubte un dels dies en que tothom qui d’alguna o altra manera es considera català, el reconeix com a propi, com a patrimoni comú i imprescindible. El que no hauríem de permetre és que els esforços interessats de certs sectors comercials en redirigir aquesta celebració cap a una espècie de Fira del Llibre o un Sant Valentí a la catalana, ens faci oblidar una altra càrrega que omple la llegenda del nostre Cavaller creuat.

San-Jordi-y-el-Dragon

Sant Jordi és un vincle que brota d’aquest punt sobre el que ha pivotat gran part de la nostra història: la Mediterrània. Al llarg i ample de la nostra petita i bonica mar trobem rastres d’aquest símbol que exalta l’esclat de la primavera, de la victòria de la llum vers la foscor, del cavaller que derrota l’obscuritat, el fred i la negror hivernal, de la sang de la qual en naixeran les flors i l’impuls vital que dona el tret de sortida al període més fèrtil i fructífer de l’any.

Jordi deriva del grec Georgos que significa agricultor (Gea – Terra + ergon – el que la treballa), i en el Món musulmà és conegut com el Khdr o Khudir que en àrab significa “el Verd” i que segons aquesta tradició va ser un personatge que va beure de la font de la vida esdevenint immortal i símbol de vitalitat i fertilitat. I així podríem anar repassant un llarg camí de símbols, imatges i narracions que transiten al llarg de la història i que d’est a oest, i de nord a sud, circulen al voltant de la Mediterrània.

Tan de bo fóssim capaços d’emprar aquestes tradicions per reforçar els nostres llaços, per reivindicar la diversitat de manifestacions i festes dins la celebració comuna d’un moment cabdal en el nostre cicle anual. Doncs més enllà de els fronteres i els interessos particulars, la Primavera, a tothom afecta per igual.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s