Conservadors Capritxosos

El conservadurisme com a actitud i model de vida es fonamenta en el prejudici positiu vers l’establert i la tradició. Tot temps passat fou millor resa el mantra fonamental d’aquesta perspectiva. Canvis els mínims, i siguin quins siguin, que serveixin per mantenir l’ordre que els temps pretèrits marcaven. El famós tot ha de canviar perquè tot segueixi igual de Lampedusa.

Resulta bastant curiós observar com en funció dels temes que es tractin i de les qüestions que es considerin, tendim a adoptar una actitud conservadora o una de més progressista (o almenys que consideri el benefici del dubte a la novetat o realitat exterior a la tradició). Així com en relació amb certes qüestions vinculades amb la religió i la moral, mostrar-se defensor de la tradició i el costum sol ser vist de manera pejorativa, en espais com el medi ambient no és estrany escoltar als mateixos que argumentarien a favor de la superació de certs codis de conducta com la discriminació de gènere o raça, discursos en pro de les espècies animals o vegetals autòctones. De fet, només cal pronunciar la paraula conservació en un o altre àmbit per adonar-se com en cada cas hi col·loquem una valoració diferent.

images

Un altre cas interessant és la voracitat amb que ens hem abocat com a societat a l’ús de les noves tecnologies i mitjans de comunicació sense moure ni una pestanya. Abraçant sense miraments l’ús d’uns recursos tècnics que han deixat en pocs dies obsolets uns altres de tradicionals.  En qui moment optem per abocar-nos a un canvi de certa magnitud sense reserves? Quin és l’element que determina aquesta voluntat de canvi versus una conducta conservadora i reticent a la variació? Tan òbvia és la percepció de millora o d’empitjorament davant d’una novetat?

Reprenent l’exemple vinculat al medi ambient, resulta remarcable com davant del fenomen de les espècies que s’han denominat invasores es consideri socialment acceptat una actitud de lluita vers als nous habitants. Mentre en l’àmbit dels moviments migratoris de les persones es viu una clara contradicció entre els relats que parlen a favor de la diversitat cultural i humana així com del mestissatge, i les narracions que es preocupen per la pèrdua dels valors i la riquesa que conformen la llengua i les tradicions dels autòctons, per posar algun exemple.

Per què en certs àmbits ens creiem o sentim en perill i responem amb un clar instint de conservació? Quins són els elements que condicionen una conducta defensiva en certs espais, així com un comportament clarament oposat a aquest impuls en d’altres situacions? 

Siguin quines siguin aquestes condicions, no podem deixar de reclamar un esperit crític i reflexiu davant dels hàbits de sempre així com de les novetats que d’arreu ens arriben. Preguntar-nos d’on venen i a qui o a què afavoreixen, evitar de totes les maneres possibles caure en un moviment arbitrari i capritxós de desitjos i interessos. Assegurar-nos, en la mesura del possible, que prenem un rumb perquè n’intuïm les millores i no perquè ens arrossega un impuls de mimetisme gregari fruit d’una bona campanya de màrqueting.

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s