La Vida de l’Artista.

En el substrat que la majoria de nosaltres segurament compartim, l’artista era i és aquella persona que es bolcava plenament a la tasca d’expressar allò que la seva sensibilitat i necessitat li imprimien. Transformant aquelles inquietuds i estímuls que, barrejant allò que els sacsejava interiorment amb allò que del Món rebien, acabaven convertint-se en una obra que en funció del que era capaç de transmetre a la resta rebia un o altre reconeixement.

Seguint estirant d’aquest estereotip, des de la perspectiva de l’artista, el treball que desenvolupaven la majoria de mortals no era equiparable de cap manera  a la seva tasca. Fixant la seva crítica en el fet que la societat, en la seva majoria, es conformés en fer qualsevol activitat a canvi de diners. A dur a terme qualsevol labor posant per davant el confort material abans que qualsevol altra criteri basat en la satisfacció d’altres necessitats més personals. Primer treballa, guanya diners, i amb aquests ja buscaràs com satisfer-te. Si continuem estirant del fil, fàcilment entrem en aquest debat que senzillament resumiríem amb els somiatruites vs. els realistes. 

artista

En gran mesura, el període de temps de la bombolla immobiliària ha incentivat que gran part de la població adoptés aquest modus operandi basat en agafar qualsevol treball encara que  no sigui vocacional. Conformar-se en prendre una feina que tot i no garantir uns salaris especialment alts ni unes condicions laborals dignificants, sí que permetia una entrada directa al cicle esmentat unes línies més amunt: guanyar diners i després intentar satisfer a través del consum les ansietats personals. A la vegada que evitava quedar atrapat en algun interval de dubtes i escepticisme entre les etapes formatives i la inserció laboral.

Un cop aquesta invitació a una vida amb facilitat per accedir als diners, i fonamentada en l’assumpció que aquests després seran l’eina adequada per la resta d’inquietuds, ha quedat esparracada, s’obra una oportunitat que tan des del punt de vista personal com social no es pot deixar escapar. Si fins aquest dies crítics l’argument material era suficient per justificar la despreocupació de la vocació i les aspiracions laborals, i facilitava la renúncia a donar sortida als impuls creatius (fora de l’espai del lleure i l’oci). L’actualitat ha equilibrat una balança en la que per un costat podem seguir buscant aquella tasca impersonal i estandaritzada per tal d’accedir a un sou que ens permeti la resta, mentre que per l’altra banda s’obre la possibilitat de considerar què ens inspira i ens il·lusiona. Sabent que en ambdós casos el benestar material no ens serà assegurat. 

Davant aquesta escena d’incertesa i d’una proposició constant de llocs de treball en condicions precàries, no podem perdre l’ocasió de re-valorar les nostres inquietuds i fer una aposta clara per experimentar amb elles. L’èxit i el reconeixement material no seran senzills, però almenys hi haurà la satisfacció de dur a terme una activitat que t’ompli i et dignifiqui. És el moment, de convertir-se en artistes. 

l’Optimista

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s