La Nostàlgia Tanguera

“El mundo fue y será una porquería ya lo sé, en el quinientos seis y en el dos mil también”. Així arrenca un dels tangos més populars nascut als anys ’30: Cambalache. Un tango que reflexa de manera lúcida una escena social caracteritzada per la fragilitat dels valors i de tot allò que fins llavors s’havia donat per vàlid: “Igual que en la vidriera irrespetuosa de los cambalaches se ha mezclao la vida”.

No cal més que escoltar alguns dels versos d’aquesta composició per adonar-se de les múltiples coincidències entre la descripció relatada per la cançó i moltes de les característiques que defineixen el marc d’agitació i inestabilitat en el que vivim. “Vivimos revolcaos en un merengue, y en un mismo lodo, todos manoseados”.

I tot i que certes afirmacions rotundes, “que siempre ha habido chorros, maquiavelos y estafaos (…) que el siglo veinte es un despliegue de maldad insolente ya no hay quien lo niegue”, ens podrien portar a un comprensible aire de pessimisme i de conformisme cínic en el que la sentència estrella no fora altre que el de, sempre ha estat així, no cal fer-hi més. No deixa de contenir certs tics que no poden més que recordar-nos que seguim tenint criteri. Que seguim amb la capacitat de reconèixer que sovint ens deixem en dur per la mandra de fer front a la vulgaritat. Una vulgaritat que arracona les grans expectatives de tothom qui inverteix les seves esperances en  la creença d’una societat on la llibertat permeti tenir veu a les masses.

La reivindicació de fons és clara, “hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor, ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador”. No n’hi ha prou en reconèixer la diversitat que omple la societat en la que vivim, sinó que cal aprendre a valorar-la, respectar-la i diferenciar sense por quins són aquells elements que afavoreixen la construcció d’un Món millor d’aquelles que tendeixen a ennegrir les perspectives de futur.

Que la realitat avui sigui més que mai una reproducció cambalachera on tot tipus de rols, caràcters, persones, valors, coneixements i incerteses es barregin sobre la taula del Món, no hauria de provocar més que una forta ànsia i interès per tots els que hi vivim per aprendre a establir els criteris que ens permetin discernir enmig d’aquest maremagnum de manera assertiva. Amb valentia, defugint les pors i assumint el risc de descobrir que allò que hem escollit pot no ser el que necessitàvem.

Passi el que passi, ningú ens podrà prendre la nostàlgia tanguera. 

l’Optimista

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s